1 1 m. [LC] Acció de parlar. 1 2 m. [LC] Manera de pronunciar, d'expressar-se. Si li lleves el bell parlar, no en resta res. Té un parlar dolç. Té un parlar franc, insinuant. 2 1 m. [FL] [LC] Modalitat presa per un dialecte o per una llengua en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de Tàrbena. Els parlars rossellonesos. 2 2 [FL] parlar salat Modalitat del català central caracteritzat per l'ús de l'article salat. 2 3 m. [FL] En dialectologia social, modalitat de la llengua pròpia d'un grup o d'un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc., més o menys diferenciats. Parlar culte. Parlar popular. Parlar xava.
