21.
picador 2 picadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que pica. Picador de cartons per a la màquina jacquard. Picapedrer, picapedrera. Llenyataire. Eina emprada per a picar, especialment pala de fusta usada per a picar la roba en rentar-la. Persona que té per ofici domar i ensinistrar cavalls. Persona que toreja a cavall i [...]
|
22.
picadís
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menudall que es fa en picar les pedres. [...]
|
23.
picament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de picar. Picament de mans, de peus. [...]
|
24.
ballmanetes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer ballmanetes En el llenguatge infantil, picar de mans. [...]
|
25.
picossejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Picar o ferir amb el bec. Les gallines picossejaven la civada. [...]
|
26.
mallar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Picar (el ferro) amb el mall damunt l'enclusa. Batre o rompre (la palla). [...]
|
27.
espicossar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Les gallines i altres ocells, picar (els grans, les pedretes, etc., que troben a terra). [...]
|
28.
fibló 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punxa que tenen alguns animals, amb què poden picar. El fibló d'una abella, d'una vespa. Agulló 2. [...]
|
29.
talonejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Picar de talons a terra caminant. Pegar amb els talons (el cavall que hom munta). Estalonar². [...]
|
30.
picamatalassos
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri pla i rodó amb mànec, generalment fet de vímet trenat, usat per a espolsar o picar estores, matalassos, etc. [...]
|