Resultats de la cerca frase exacta: 444
|
141.
tornar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, anar devers el lloc del qual havia partit. Se'n van dilluns i tornen dissabte. Ja han tornat de Montserrat: no hi han estat sinó vuit dies. Surto un moment i torno de seguida. Tu hi vas, i jo en torno. Un bitllet d'anar i tornar. Tornar de viatge, de passeig. Tornar de la guerra [...]
|
|
142.
escriure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representar per mitjà de lletres, de xifres o qualssevol signes convencionals (idees, mots, nombres, sons musicals). Darrere el quatre he escrit un vuit. Aquest mot, escriu-lo sota l'altre. Un mot que ha escrit de la seva mà. Escriu el que et dictaré. Com s'escriu aquest mot? Home s [...]
|
|
143.
quarta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quarta part de certes coses com ara el zodíac, l'angle comprès entre dos rumbs consecutius dels vuit principals de la rosa nàutica, etc. Quarta part d'un vent, ço és, la trenta-dosena part de la rosa. Quarta part d'una herència. quarta falcídia Dret que [...]
quarta
|
|
144.
volt 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que la torna a tenir. Torn 4 1. Voltants. Pels volts de Banyoles. Pels volts de les vuit. [...]
|
|
145.
corona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Representació heràldica dels diferents tipus de corona, que constitueix un dels timbres de l'escut. corona imperial Corona d'or amb vuit florons i un bonet escarlata, agafada de cada costat per dues diademes carregades i una altra diadema que aguanta un món centrat que acaba amb una creu. corona [...]
|
|
146.
obrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una porta, un reixat. Obrir una porta de bat a bat. Obrir les parpelles. Obrir els llavis. Obrir les portes al públic. Les botigues obren les portes a les vuit. Les botigues obren a les vuit. Obrir la porta als abusos. en un tancar i obrir d'ulls En un girar d'ulls. no obrir boca [o no [...]
|
|
147.
estar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: estaven allí, armats. Quantes hores hi van haver d'estar? Demà serem a Vic a les vuit: hi estarem quatre hores. Vaig estar un any fora del meu país. Els [...]
|
|
148.
festa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
haver de fer festa vuit dies. Aquesta tarda faré festa. tenir festa No haver d'anar a la feina. Demà és el patró dels forners i tenim festa. Afalac, especialment carícia, amb què es tracta de guanyar l'afecte, d'abellir el cor, d'algú. Els nens l'estimaven molt [...]
|
|
149.
treballar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Treballar a la terra, a les obres del port. Treballar per obtenir una cosa. Treballar per l'establiment, per l'enderrocament, del règim monàrquic. Treballar vuit hores el dia, quatre dies la setmana. He de treballar molt: no em resta temps per a divertir-me. És un metge que treballa molt [...]
|
|
150.
entre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps que separa dos moments, dos esdeveniments. Ell arribarà entre vuit i nou. Situació més alta que l'un i més baixa que l'altre de dos graus, rangs, estrats, etc. Comte és entre marquès i vescomte. Acció recíproca, relació mútua. Entre ell [...]
|
quarta
1 1 f. [AN] [LC] [TRA] Quarta part de certes coses com ara el zodíac, l'angle comprès entre dos rumbs consecutius dels vuit principals de la rosa nàutica, etc.
1 2 f. [TRA] Quarta part d'un vent, ço és, la trenta-dosena part de la rosa.
2 1 f. [DR] [LC] Quarta part d'una herència.
2 2 [DR] quarta falcídia Dret que té l'hereu de deduir per a ell la quarta part de l'herència quan es troba gravada amb llegats, donacions, etc.
2 3 [DR] quarta trebel·liànica Quarta part que pot retenir un fideïcomissari universal dels béns de l'herència que ha de transmetre als hereus.
2 4 [DR] quarta vidual Dret de la persona vídua o del membre sobrevivent d'una parella homosexual a la successió de la quarta part de l'herència líquida del seu cònjuge o de la seva parella quan no té béns suficients per a mantenir-se adequadament.
2 5 f. [DR] [RE] Dret d'una parròquia a una part del preu del funeral o les misses d'un parroquià seu celebrats en una altra església.
3 f. [MU] En mús., interval que abraça quatre graus consecutius de l'escala i està format per dos tons i un semitò.
4 f. [LC] Quarta posició del canvi de marxes d'un vehicle automòbil, que proporciona major velocitat i menor potència que la tercera i major potència i menor velocitat que la cinquena. Anar en quarta. Posar la quarta.