121.
glena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat poc pregona d'un os en què penetra un altre os. [...]
|
122.
glenoide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant a una conca, a una cavitat poc pregona, a una glena. [...]
|
123.
guino
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home avar, poc fiable o que actua amb males arts. Trinxeraire, murri. [...]
|
124.
indòcil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poc o no gens dispost a ésser ensenyat, ensinistrat, manat, governat, etc. [...]
|
125.
nadís
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal nat de poc. L'ovella anava amb el seu nadís darrere. [...]
|
126.
poquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Haver-hi poc d'alguna cosa. Els aliments ja fa dies que poquegen. [...]
|
127.
salprunella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nitre mesclat amb un poc de sofre, usat abans com a remei. [...]
|
128.
sorbet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menja gelada poc consistent, aromatitzada amb licors, amb sucs de fruita, etc. [...]
|
129.
suara
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ara mateix, ara fa poc. ara o suara V. ara². [...]
|
130.
tapaforats
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que supleix les deficiències d'altri. Mestre de cases poc hàbil. [...]
|