181.
dos-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, el que fa dos-cents. Que és una de les dues-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un dos-centè, 1/200. [...]
|
182.
quatre-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 399 davant seu, el que fa quatre-cents. Que és una de les quatre-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un quatre-centè, 1/400. [...]
set-centè -centena
|
183.
set-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 699 davant seu, el que fa set-cents. Que és una de les set-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Tres set-centens, 3/700. [...]
|
184.
tres-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 299 davant seu, el que fa tres-cents. Que és una de les tres-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un tres-centè, 1/300. [...]
|
185.
xarlatà xarlatana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, procurant atraure la curiositat dels passants, els ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc. Persona que explota la credulitat pública. Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat. [...]
|
186.
campejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar al camp. L'aviram que campeja és més saborós que el que es cria tancat. [...]
|
187.
decadent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que decau. Un imperi decadent. Que pertany a la decadència. Que pertany al decadentisme. Escola decadent. [...]
|
188.
escrutador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que escruta. Una mirada escrutadora. Amb ull escrutador. Persona que, en una votació, fa l'escrutini. [...]
|
189.
hacanea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavall quelcom més alt que l'haca, que presta els mateixos serveis que el cavall ordinari. [...]
|
190.
omnipotent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de fer tot el que vol. Que té un poder molt gran. [...]
|