Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

gros grossa

adj. [LC] Que té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari. És un home gros. Un gat gros. Una pedra grossa envoltada de pedres menudes. De rocs, n'hi ha de petits i de grossos. L'elefant és més gros que l'hipopòtam. La tórtora no és tan grossa com el colom.
adj. [LC] per ext. Un gros contratemps. Un gros avantatge. Una grossa suma de diners. Un gros benefici. Una grossa multa. Tenir la veu grossa. Passar una pena grossa. Passar-la grossa.
adj. [LC] De major volum respecte a d'altres coses similars. El dit gros de la mà. El dit gros del peu. El bou i el cavall són bèsties grosses. El peix gros es menja el petit. Artilleria grossa. Intestí gros.
adj. [LC] Que ultrapassa accidentalment el seu volum habitual. El riu passa gros.
adj. [LC] estar grossa Estar prenyada.
m. [LC] Part principal, més nombrosa, d'un tot. El gros de l'exèrcit. El gros de la gent.
[LC] en gros loc. adv. Sense atendre als detalls.
f. [LC] Primer premi d'una rifa. Li ha tocat la grossa de Nadal.
f. [LC] [FIM] Dotze dotzenes. Una grossa de botons.
m. [NU] Moneda grossa, de plata o rica en plata.
m. [NU] Moneda d'argent, múltiple del diner, que al segle xiii es generalitzà amb valor de 12 diners.
m. [NU] Ral d'argent.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions