91.
veu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l'aire expel·lit pels pulmons s'obre pas a través d'elles, posades prèviament en contacte. Mudar la veu a l'època de la pubertat. Veu d'home, de dona. So proferit per una persona quan parla o bé canta, crida [...]
|
92.
ben
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix l'adverbi bé quan precedeix l'element que modifica. [...]
|
93.
bon 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix l'adjectiu bo quan precedeix l'element que modifica. [...]
|
94.
cofiador cofiadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fiador, quan n'hi ha més d'un en una mateixa obligació. [...]
|
95.
decúbit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posició del cos quan hom jeu. Decúbit lateral. Decúbit dorsal. Decúbit supí. [...]
|
96.
enllustrar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Començar de fer-se fosc. Quan ja s'enllustrava, arribà a la casa. [...]
|
97.
giravolt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Volta completa d'un cos sobre ell mateix quan està enlaire. Giragonsa. [...]
|
98.
guinyada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alteració momentània de la derrota quan el timoner no manté el rumb. [...]
|
99.
marrameu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crit del gat especialment quan està enfurismat. a marrameus De quatre grapes. [...]
|
100.
sobrecarta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segona provisió d'un tribunal quan la primera no ha tingut compliment. [...]
sobrecarta
|