131.
armariat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contingut d'un armari, un armari ple. Tenir un armariat de plats. [...]
|
132.
avorrició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aversió . Tenir avorrició a una persona, a una cosa. Agafar avorrició. [...]
|
133.
bevenda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beguda, cosa per a beure. Bevent . Tenir bona bevenda, mala bevenda. [...]
|
134.
preponderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir més pes. Predominar . No sempre prepondera la raó, com caldria. [...]
|
135.
reputar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir en tal o tal opinió. Jo el reputo un bon home. [...]
|
136.
sobreplomar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una roca, un mur, etc., tenir inclinació enfora de baix a dalt. [...]
sobreplomar
v. intr. [LC] Una roca, un mur, etc., tenir inclinació enfora de baix a dalt. |
137.
tremolós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tremola. Estava tot tremolós de la febre. Tenir la veu tremolosa. [...]
|
138.
vellesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Últim període de la vida, edat avançada. Arribar bo i sa a la vellesa. donar els fills mala vellesa als pares No tractar-los bé, donar-los disgustos. tenir bona vellesa Tenir una vellesa sense els mals propis de la majoria dels ancians. tenir mala vellesa Tenir una vellesa [...]
|
139.
prudència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Virtut moral per la qual hom atén, en obrar, a totes les circumstàncies del cas, a les conseqüències probables de l'acció, a fi de regular la seva conducta, evitar les faltes. Tenir, usar, prudència. Us aconsello molta prudència. [...]
|
140.
recobrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, tornar a tenir, a posseir, (alguna cosa que havia perdut). Recobrar les joies perdudes. Recobrar la salut, l'alegria. Recobrar un territori. Tornar a l'estat normal. Recobrar-se d'una malaltia, d'un xoc. Recobrar-se l'economia. [...]
|