socórrer [en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, socorre'l o socorre-la en comptes de socórrer-lo o socórrer-la]
v. tr. [LC] Portar ajut (a algú) en un perill, en una necessitat. Si caic a l'aigua, qui em vindrà a socórrer? Socórrer els pobres, els indigents. Socórrer una ciutat assetjada.