Resultats de la cerca frase exacta: 1.374
|
51.
amidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinar, prendre, les mides (d'alguna cosa). Amidar amb el metre. Amidar a pams. Amidar un camp. Avaluar amb una mida (una magnitud lineal). Amidar la llargària i l'alçària d'una paret. [...]
|
|
52.
forcívolament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per la força, per la violència. Prendre forcívolament alguna cosa a algú. [...]
|
|
53.
muller
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona casada respecte al seu cònjuge. Marit i muller. prendre muller Casar-se. [...]
|
|
54.
solaçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar solaç (a algú). Prendre solaç. No pensen sinó a solaçar-se. [...]
solaçar
|
|
55.
abarrocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a una cosa) forma o aspecte barrocs. Prendre forma o aspecte barrocs. [...]
|
|
56.
deliber
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propòsit fill d'una deliberació. El meu deliber no era de prendre muller. [...]
|
|
57.
envidreir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre consistència de vidre. Les patates, en refredar-se, s'han envidreït. Esdevenir vidre. [...]
|
|
58.
esgalabrós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
On hom perilla de prendre mal. Que pot emmenar greus mals, conseqüències funestes. [...]
|
|
59.
esmorzar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre l'esmorzar. Avui he esmorzat a les deu. Jo no esmorzo mai. [...]
|
|
60.
feminitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar aparença femenina (a algú o a alguna cosa). Prendre aparença femenina. [...]
|
solaçar
1 v. tr. [LC] Donar solaç (a algú).
2 intr. pron. [LC] Prendre solaç. No pensen sinó a solaçar-se.