Resultats de la cerca bàsica: 138.080
|
131.
càrrega amb l'estic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Càrrega consistent a empènyer o colpejar un adversari amb l'estic, agafant-lo amb les mans separades i sense tenir-lo en contacte amb la pista. [...]
|
|
132.
o 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa una alternativa. Escriu al president o al secretari. Vindrà l'un o l'altre. Un o altre ho farà. Fes-ho tu o bé ell. O plourà o farà vent. O és veritat o és mentida. Denota equivalència, reforçada sovint amb el mot sia. El protagonista o [...]
|
|
133.
allerat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense subjecció, trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat. Els nois jugaven allerats. Corria allerat. Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena. Són gent allerada. Viuen allerats. [...]
|
|
134.
intons -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no ha estat tos. Que s'enquaderna amb les barbes o els plecs sense tallar. Llibre intons. [...]
guardiola
f. [ED] [LC] Recipient clos amb una petita escletxa per on hom pot ficar-hi monedes o bitllets, que difícilment poden treure's sense trencar-lo o obrir-lo. 
|
|
135.
guardiola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient clos amb una petita escletxa per on hom pot ficar-hi monedes o bitllets, que difícilment poden treure's sense trencar-lo o obrir-lo. [...]
|
|
136.
improvisar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (quelcom) sense estudi ni preparació, en el moment que se'n presenta la necessitat. Improvisar un discurs. Tocar un instrument o cantar amb tècnica i creativitat espontànies, sense una escriptura codificada. [...]
|
|
137.
parca 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abric de pell propi dels esquimals, que arriba fins a l'alçada de les cuixes, proveït generalment d'una caputxa. Peça d'abric, amb caputxa o sense, que imita la parca dels esquimals. [...]
|
|
138.
esgarrapada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esgarrapar; l'efecte. Em va fer una esgarrapada a la cara. amb una esgarrapada [o amb quatre esgarrapades] Precipitadament. Avui he dinat amb una esgarrapada. Es vestí amb quatre esgarrapades i es calçà sense posar-se els mitjons. [...]
|
|
139.
'Lledó' o 'Lladó': amb 'e' o amb 'a'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle X? és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir de la forma llatina posterior LEDONE.
Aqu [...]
|
|
140.
llagut
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d'aparell llatí d'un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec. Bastiment no català que recorda força el llagut [...]
|
guardiola
f. [ED] [LC] Recipient clos amb una petita escletxa per on hom pot ficar-hi monedes o bitllets, que difícilment poden treure's sense trencar-lo o obrir-lo.
f. [ED] [LC] Recipient clos amb una petita escletxa per on hom pot ficar-hi monedes o bitllets, que difícilment poden treure's sense trencar-lo o obrir-lo.