Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

sostreure

1 1 v. tr. [LC] [MT] Treure part (d'alguna cosa) perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit.
1 2 v. tr. [LC] [MT] Treure (una part) d'alguna cosa perquè en minvi la quantitat. Si sostraiem 6 de 10, en resten 4.
2 1 v. tr. [LC] Emparar-se (d'alguna cosa d'altri) perquè no pugui servir-se'n o exercir-hi una acció. Em van sostreure la carta que els comprometia. Li han sostret la caixa de les eines.
2 2 v. tr. [LC] Robar fraudulentament.
3 1 v. tr. [LC] Treure (algú) d'un servei, d'una obligació, d'una activitat o situació. Sostreure algú a les mirades de la gent.
3 2 v. intr. pron. [LC] Sostreure's a una obligació, a una persecució. Sostreure's als aplaudiments de la multitud. Li recomanen que se sostregui de l'acció de les humitats.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions