guia
1 1 m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona o animal que acompanya algú per ensenyar-li el camí. Si voleu anar a Ulldeter, jo us puc fer de guia. És perillós fer excursions per aquesta zona sense un bon guia. Seguiu el gos: us farà de guia fins a la casa. Els enemics obligaren el pastor a fer-los de guia.
1 2 m. i f. [LC] Persona que acompanya un grup per un lloc d'interès cultural o turístic. El guia del museu era una persona molt entesa. Una guia esperava els turistes a l'aeroport.
1 3 m. i f. [LC] per ext. En aquests estudis, ell em feu de guia. Un estel serví de guia als Reis d'Orient. Les seves indicacions ens serviren de guia.
2 m. [DE] Soldat sobre el qual, en les evolucions, els altres han de reglar llurs moviments.
3 f. [AGR] Primer animal de tir d'un carruatge.
4 f. [LC] Acció de guiar. Sota la guia d'un bon mestre.
5 1 f. [BB] Publicació que conté informacions classificades sobre qualsevol tema. Amb la guia de ferrocarrils sabràs a quina hora arribaràs a Portbou. Consulteu el número de l'empresa a la guia telefònica.
5 2 f. [LC] [BB] Llibre amb les indicacions necessàries per a visitar una ciutat, un país, un museu, etc. S'ha comprat una guia de Portugal molt completa.
5 3 f. [LC] Document que porta qui fa ús d'una arma o transporta alguns gèneres, perquè hom no la hi prengui o no els hi detingui. Guia de transport d'animals.
6 1 f. [LC] Objecte que serveix per a dirigir un moviment.
6 2 f. [IMI] Peça d'una màquina o d'un mecanisme que fa que una altra peça es mogui d'una determinada manera, especialment que es desplaci linealment.
6 3 f. [TRA] Peça fixada a la coberta d'un vaixell, amb un forat o una canal que serveix per a fer que una corda segueixi el recorregut convenient.
6 4 f. [AF] Peça metàl·lica que, col·locada a l'entrada del paper a les màquines impressores, serveix per a ordenar correctament la posició del full en el moment de la impressió.
6 5 [TC] guia d'ones Tub metàl·lic per a guiar ones electromagnètiques, especialment microones.
7 f. [MI] En les mines, capa o roca que indica que a prop hi ha una veta o que aquesta hi és abundant.
8 f. [AGF] Primera i principal branca que neix en un arbre i serveix com de mare per a les altres.
