Resultats de la cerca bàsica: 393
|
111.
preservar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Protegir (algú o alguna cosa) d'un dany possible o probable, o de qualsevol fet no desitjat. Preservar una planta del fred. Preservar la roba de les arnes. Preservar el fons històric d'un arxiu. [...]
|
|
112.
sa 3 sana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l'ull esquerre sa, però de l'altre ja no hi veu gens. No tenir el cap sa. Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans. Exempt de dany [...]
|
|
113.
venjança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L'ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d'algú. Prendre venjança d'una ofensa. Demanar, cridar [...]
|
|
114.
vulnerar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar un dany o un perjudici, sobretot moral, (en els sentiments, els drets, etc.) d'algú. Havien vulnerat la seva intimitat. Vulnerar el dret d'altri. Violar2 1. Les seves actuacions vulneren l'ordenament jurídic vigent. [...]
|
|
115.
perjudici
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dany causat al bon estat, a la marxa, a l'èxit, d'algú o d'alguna cosa. Això m'ha causat, m'ha portat, un greu perjudici. Això serà en perjudici de tots. danys i perjudicis V. dany. sens perjudici de Sense per això deixar de, sense que això sigui obstacle [...]
|
|
116.
témer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerar (algú o alguna cosa) causa possible d'un futur dany, d'una molèstia, etc. Tem molt el fred. És un home perillós i el temo. no témer un perill No curar-se'n, menysprear-lo. Considerar (alguna cosa desagradable, perillosa, etc.), com que ha d'ocórrer. [...]
témer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la 
|
|
117.
emergent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que emergeix. Terrenys emergents. Rajos emergents. Resultant, com a conseqüència natural o lògica. Dany emergent. Que comença a manifestar-se i a prendre importància davant la societat. Economia emergent, mercat emergent, classe emergent. Aquesta empresa emergent busca [...]
|
|
118.
ultratge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Injúria greu de fet o de paraula. Fer ultratge a algú. Venjar un ultratge. Sofrir un ultratge. Un escrit ple d'ultratges. Ultratge a la moral, als costums, a la religió, a la justícia. Dany 1. Els ultratges del temps, dels anys. [...]
|
|
119.
injúria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa feta al nom, a l'honor, d'altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria. Prorrompre en injúries. Rebre una injúria. Dany inevitable que fa alguna cosa. La catedral havia patit les injúries del temps. [...]
|
|
120.
perdició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dany irreparable. [...]
|
témer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de lar final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, teme'l o teme-la en comptes de témer-lo o témer-la ]
1 1 v. tr. [LC] Considerar (algú o alguna cosa) causa possible d'un futur dany, d'una molèstia, etc. Tem molt el fred. És un home perillós i el temo.
1 2 [LC] no témer un perill No curar-se'n, menysprear-lo.
2 v. tr. [LC] Considerar (alguna cosa desagradable, perillosa, etc.), com que ha d'ocórrer. Temo que perdrem. Temia que plouria.
3 v. intr. [LC] Sentir temor. Jo temia per ell.
4 1 v. tr. [LC] Tenir (envers algú) un sentiment d'extrema veneració que ens porta a ésser humils, a evitar tot perill de desplaure-li. Témer Déu.
4 2 [LC] no témer Déu ni el diable No témer ningú.
5 v. intr. pron. [LC] Adonar-se. Tu mateix et contradius sense témer-te'n.
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la