1 v. tr. [LC] Alterar profundament, destruir, (l'arranjament, el bon ordre, el funcionament, d'alguna cosa). Trastornar l'ordre dels elements, les lleis de la naturalesa. Aquesta alimentació li ha trastornat l'estómac. Aquesta vida li ha trastornat la salut. Aquesta idea fixa li ha trastornat l'enteniment, el cap. 2 v. tr. [LC] Una aflicció, una desgràcia, torbar profundament l'ànim (d'algú). Aquella mort sobtosa els va trastornar a tots. 3 intr. pron. [LC] No et trastornis així: potser encara se salvarà.
