Resultats de la cerca frase exacta: 63
|
41.
garita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torreta, caseta petita, generalment amb finestretes llargues i estretes, que serveix d'abric a un sentinella, un guaita, un guardaagulles, etc. [...]
|
|
42.
rellevar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alliberar (algú) d'una obligació, d'un servei, etc., posant algú altri o posant-se un mateix en el seu lloc. Rellevar la guàrdia. Rellevar un sentinella. Rellevar algú de sentinella. Els dos vigilants es relleven cada sis hores. Alliberar (algú) d'una obligació, [...]
|
|
43.
consigna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre que es dona a la persona que mana un post, a un sentinella, a un guarda, etc., especialment de no deixar passar ningú sense autorització, sense mot d'ordre. Mot o conjunt de mots que cal conèixer per a tenir accés a un lloc en què hi ha vigilància. Lema d'una [...]
|
|
44.
col·locar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sentinella a un costat de la porta. col·locar diners Posar-los a interès. Col·locar els diners en hipoteques, en paper de l'Estat. Trobar comprador (per a una mercaderia). A aquest preu, col·locarem tota la partida de vi. Posar en una condició determinada, en una feina, en un [...]
|
|
45.
sant -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per Tots Sants. Imatge d'un sant. Un sant de fusta, de pedra. Gravat, estampa, dibuix, especialment quan acompanya el text d'un llibre, d'una revista, etc. El llibre, no l'ha llegit pas; només n'ha mirat els sants. sant i senya Mots que serveixen al sentinella per a identificar, sobretot [...]
sant -a
|
|
46.
centinela
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m mil 1 sentinella, bada. 2 estar de (o hacer) centinela fer de sentinella. [...]
|
|
47.
bada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [vigilància] vela, vigilancia. 2 [badadura] grieta, hendidura. m i f 3 [sentinella] vigía, centinela m. [...]
|
|
48.
guaita
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de guaitar] vigilancia, guardia. 2 [conjunt de persones] guardia. m 3 [sentinella] centinela, vigía, guaita f ant. [...]
|
|
49.
vigía
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [marinero] guaita, gabier, serviola f. 2 [en tierra] guaita, sentinella, bada. f 3 [atalaya] talaia. 4 [acción de vigilar] guaita. [...]
|
|
50.
garita
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
Torre o caseta petita, generalment amb finestretes llargues i estretes, que serveix d'abric i defensa a un sentinella, un guaita, un guardaagulles, etc. [...]
|
sant -a
1 1 adj. [LC] [RE] Propi de Déu o d'allò que és consagrat o dedicat a Déu. La Santíssima Trinitat. El sant nom de Déu. Faci's la seva santa voluntat.
1 2 adj. [LC] [RE] Que és venerable per algun motiu de religió. La santa religió. La santa mare Església. Els sants sagraments. El Sant Imperi romà. El sant sopar o la santa cena.
1 3 adj. [LC] [RE] Inclòs dins la setmana santa. Els dies sants. Dimarts sant.
1 4 adj. [LC] [RE] Que implica perfecció espiritual.
1 5 adj. [LC] [RE] Exempt de tota culpa, de tota impuresa.
2 adj. [LC] [RE] Conforme a la religió, a la llei moral, just, piadós, recte. Una vida santa. Fer una mort santa. Ple de sants propòsits. És un sant baró.
3 1 m. i f. [LC] [RE] Persona canonitzada per l'Església. Un sant de l'època romana. Una santa italiana. Sant Pau. Santa Eulàlia. El sant d'algú, d'un poble. Tenir una paciència de sant. Morir com un sant. Encomanar-se a tots els sants.
3 2 m. i f. [LC] Persona molt virtuosa. Aquella dona és una santa.
3 3 [LC] a bon sant t'encomanes! Expressió emprada per a indicar a algú que no es refiï d'algú altre.
3 4 [LC] no ésser sant de la devoció d'algú No ésser-li simpàtic, no agradar-li.
3 5 [LC] no saber a quin sant encomanar-se Estar perplex, indecís, no saber què fer, a qui recórrer.
3 6 [LC] tenir el sant de cara Estar de sort.
4 1 m. [LC] Festivitat d'un sant. Quan és el teu sant? Fa el sant el 4 de juny.
4 2 [LC] [RE] tots sants Festa cristiana en què se celebra l'estada al cel de les ànimes dels justos. Hi anirem per Tots Sants.
4 3 m. [LC] [RE] Imatge d'un sant. Un sant de fusta, de pedra.
4 4 m. [LC] pop. Gravat, estampa, dibuix, especialment quan acompanya el text d'un llibre, d'una revista, etc. El llibre, no l'ha llegit pas; només n'ha mirat els sants.
5 m. [DE] sant i senya Mots que serveixen al sentinella per a identificar, sobretot durant la nit, els qui s'apropen al lloc de guàrdia.
6 m. [AN] [SO] Personificació del sagrat que, d'alguna manera, sobretot en les religions monoteistes, correspon al concepte de Déu.
7 m. i f. [HIH] Sobrenom donat en el segle xvii als puritans anglesos més intransigents.
8 1 adj. [LC] Usat com a ponderatiu. Vam estar esperant-lo tot el sant dia. Tothom ha de fer la teva santa voluntat!
8 2 [LC] fer la santíssima a algú Fer-li la guitza, contrariar-lo molt.
8 3 [LC] Reina santíssima! [o Maria santíssima!, o Verge santíssima!, o Mare de Déu santíssima!] Exclamació usada per a indicar sorpresa, esglai, dolor, alegria.