Resultats de la cerca frase exacta: 314
|
71.
mimar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l'aparença. L'humorista mimava la manera de caminar del president. [...]
|
|
72.
trepig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anar posant algú els peus a terra en caminar; l'efecte. Amb el trepig de la gent que hi passa amb calçat de talons, la pista es fa malbé tota. Algú passa pel caminal: sento trepig. de bon trepig Que fa de bon trepitjar. Un terreny de bon trepig. de mal trepig Que [...]
trepig
[pl. 
|
|
73.
cingle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espadat de roca al cim o en el pendent d'una muntanya. Faixa de terreny més o menys llarga i estreta, situada en un espadat, per on poden caminar animals o persones. [...]
|
|
74.
cluc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clos o tancat, s'aplica especialment als ulls. Caminar amb els ulls clucs. Els ulls no poden veure-hi mentre estan clucs. Fer, trobar, una cosa a ulls clucs. Tenia les parpelles mig cluques. [...]
|
|
75.
titubejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar o caminar oscil·lant, insegur. Mostrar-se dubtós, perplex, en l'execució d'una cosa. No va pas titubejar a oferir un premi tan important. Vacil·lar en l'elecció dels mots, en llur pronunciació. [...]
|
|
76.
tríglids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i amb els tres radis inferiors separats i formant com unes potes que utilitzen per a posar-se damunt del fons i caminar, que inclou la lluerna i el garneu. Individu d'aquesta família. [...]
|
|
77.
desembocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortir a un lloc més ample, més espaiós, venint d'un lloc estret. Després de caminar tres hores per un congost, desembocàrem a la plana. Desembocar un carrer en una plaça. Desembocar un riu al mar. [...]
|
|
78.
terrat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coberta plana d'un edifici o d'una part d'un edifici destinada a poder-hi caminar. Pugem al terrat i veuràs quina vista té. Estendre la roba al terrat. La meva cambra dona a un terradet. [...]
|
|
79.
tortuós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en el seu curs, fa nombroses tortes. Un carrer estret i tortuós. El caminar tortuós d'una serpent. Que no manifesta mai obertament el fi que persegueix. És un home tortuós. Seguir una política tortuosa. [...]
|
|
80.
calmós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l'estiu. Té un tarannà calmós. Que fa les coses sense apressar-se gens. Amb aquest caminar tan calmós farem tard. [...]
|
trepig
[pl.-igs o -itjos ]
1 1 m. [LC] Acció d'anar posant algú els peus a terra en caminar; l'efecte. Amb el trepig de la gent que hi passa amb calçat de talons, la pista es fa malbé tota. Algú passa pel caminal: sento trepig.
1 2 [LC] de bon trepig loc. adj. Que fa de bon trepitjar. Un terreny de bon trepig.
1 3 [LC] de mal trepig loc. adj. Que fa de mal trepitjar.
2 m. [LC] Acció de trepitjar una matèria. El trepig dels raïms.
[pl.