Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

triangulació

f. [MT] Partició d'una superfície en triangles o d'un cos de dimensió qualsevol en símplexs.
f. [MT] [LC] Operació que, escollits convenientment diferents punts d'una porció de la superfície de la Terra i imaginant-la dividida en triangles que tinguin per vèrtexs els dits punts, consisteix a mesurar els elements necessaris per a determinar aquests triangles i fixar, així, la posició dels vèrtexs i les distàncies que els separen.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions