1 pron. [LC] Pronom personal de segona persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat designa la persona a qui adreça aquest enunciat. Escolta, tu! L'he vist que parlava amb tu: què et deia? «Tu també, fill?» va dir Cèsar a Brutus. 2 pron. [LC] Forma de tractament que expressa familiaritat amb l'interlocutor. En Joan i jo ens tractem de tu. 3 [LC] de tu a tu loc. adv. Personalment, amb franquesa. Hem parlat de tu a tu. 4 pron. [LC] Forma que expressa impersonalitat. Quan ets petit tot t'ho trobes fet, però quan ets gran t'ho has de fer tot tu.
