1 1 f. [LC] Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L'ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d'algú. Prendre venjança d'una ofensa. Demanar, cridar, venjança contra algú. Aquesta ofensa demana, clama, venjança. 1 2 [AN] venjança de sang Dret que permetia al parent més pròxim d'una víctima d'executar l'assassí o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic. 2 f. [LC] Desig de venjança. Foll de venjança.
