Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

vulgar

adj. [LC] Que pertany al comú dels homes, que és admès pel comú dels homes. Segons una dita vulgar.
adj. [LC] Que res no distingeix del comú dels homes o de les coses de la mateixa espècie.
adj. [FL] Propi del llenguatge parlat, corrent. Paraules de l'ús vulgar. Un dels noms vulgars de l'epilèpsia és mal de Sant Pau.
m. [LC] [FL] Llengua vulgar.
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la gent comuna en contraposició a la cultivada, a la refinada.
adj. [LC] Comú, mancat de distinció. És un home vulgar.
m. [LC] Comú dels homes.
m. [LC] Conjunt de la gent vulgar.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions