tenir
[en registre informal, la forma de l'imperatiu tingues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, tingue'l o tingue-la en comptes de tingues-lo o tingues-la]

1 1 v. tr. [LC] Verb que, essent-ne subjecte la designació de tal persona o tal cosa, denota que la cosa expressada pel complement directe és seva o està sota el seu control, n'és una part, n'és una qualitat o és qualsevol altra cosa que li pertany o l'afecta. Ell té quatre germans. Tenir amics, enemics. Tenir convidats a taula. Tenir una casa. Tenir diners. Tenir de què viure. Tenir la roba a assecar. Tenir la casa per llogar. Tenir botiga de robes. Tenir la fàbrica tancada. L'infant ja té quatre dents. Tenir un animal banyes. Tenir les cames curtes. Una casa que té quatre pisos. Tenir fam, set. Tenir calor, fred. Tenir febre. Tenir mal de cap. Tenir talent, memòria. Tenir raó, culpa. Tenir afecció per algú. Tenir odi, rancúnia. Tenir alegria, tristesa, mal humor. Tenir por. Tenir remordiments. Tenir maldecaps. Tenir motius per a fer una cosa.
1 2 [LC] no tenir-les totes No estar segur, convençut, d'alguna cosa, sentir-se intranquil.
1 3 [LC] tenir-se-les Discutir, disputar, etc., sobre alguna cosa. En aquella casa se les tenen dia sí dia també.
2 1 v. tr. [LC] Impedir, especialment amb una part del cos, que (quelcom) cedeixi, caigui, s'afluixi, etc. Ell tenia la corda amb totes dues mans, i no la hi podíem fer deixar anar. Ell tenia totes quatre pilotes amb una sola mà.
2 2 v. tr. [LC] per ext. Tenir el timó, les regnes, la direcció d'un afer. Tenir la paella pel mànec.
2 3 v. tr. [LC] Guardar, no infringir. Tenir algú vigilat. Tenir la seva paraula, la promesa.
3 1 v. tr. [LC] Fer restar en una certa posició. Tenir el capell a la mà. Tenir un infant al braç, a la falda. Tenir el cap alt.
3 2 v. tr. [LC] per ext. Té: guarda'l tu. Té: ja són aquí!
3 3 v. intr. pron. [LC] Mantenir-se dret, sense caure, sense cedir. Tenir-se amb un sol peu. Estic, de cansat, que no em puc tenir. Fer tenir dret un pal.
4 1 v. tr. [LC] tenir a Considerar com a. Jo tinc a honor de rebre'l a casa.
4 2 [LC] tenir algú o alguna cosa per Jutjar 2 2. Jo ho tinc per bo. Jo el tinc per boig.
4 3 [LC] tenir per a si un fet Tenir com a opinió particular. Jo tinc per a mi que és boig.
5 v. tr. [AD] [LC] Ocupar-se un temps seguit amb un altre o altres (en alguna cosa que exigeix una acció comuna). Tenir reunió. Tenir audiència.
6 v. tr. [LC] ésser tingut de Estar obligat a. Ell era tingut d'obeir les ordres d'en Soteres.