111.
escarnir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer escarn (d'algú). Reien d'ells escarnint-los. Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d'algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare. Escarnien la veu i el caminar d'aquell pobre home. [...]
|
112.
megàfon
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell format per una botzina cònica i una embocadura, que serveix per a reforçar sons, especialment la veu, i transmetre'ls a distància. [...]
|
113.
monodia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cant a una sola veu. [...]
|
114.
verbalment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De paraula, de viva veu. [...]
|
115.
contralt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu entre les de soprano i tenor, la de so més baix entre les de dona. Té una bella veu de contralt. Cantant que té veu de contralt. És una bona contralt. En un cor, part vocal destinada a les veus de contralt. Que dintre d'una família d'instruments té una [...]
|
116.
impostar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar (la veu) de manera que permeti de produir els sons del cant amb claredat i fermesa sense haver de forçar les cordes vocals. [...]
impostar
v. tr. [MU] Fixar (la veu) de manera que permeti de produir els sons del cant amb claredat i fermesa sense haver de forçar les cordes vocals. |
117.
rogallós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la persona que està enrogallada, s'aplica a la veu i als sons emesos. Amb veu rogallosa. Va fer un crit rogallós. [...]
|
118.
afonia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèrdua o disminució de la veu. [...]
|
119.
esquerdat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tonalitat estrident, aspre. Veu esquerdada. [...]
|
120.
vident
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hi veu. Profeta 2 . [...]
|