Resultats de la cerca frase exacta: 36
|
11.
gafet 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça en forma de ganxo o croc que ficada dins d'una anelleta serveix per a cordar o descordar dues coses o parts d'una cosa. Defecte de tissatge que consisteix en petites bastes dels fils d'ordit. Defecte de tissatge degut a l'encreuament dels fils d'ordit que s'encallen a les creus [...]
|
|
12.
tireta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira estreta. Cordó o tira estreta capçada amb llauna o filferro, usada per a cordar gipons o altres peces. Peça estreta de pell que, posada a la part posterior de la sabata, serveix per a reforçar la unió de les dues peces que formen la talonera. fer tiretes d'algú [...]
|
|
13.
ferm 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferma. Una convicció ferma. Una ferma resolució. fer ferm Lligar, cordar, subjectar, etc., d'una manera segura i sòlida una cosa. Han fet ferma la corda on s'agafaran. Que indica fermesa. Parlar amb veu ferma. Un posat ferm. ferms! En la milícia, veu de comandament donada a [...]
|
|
14.
veta 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit en forma de cinta, de lli o cotó, fabricat ordinàriament amb lligat de plana, usat per a cordar, rivetejar, etc. Per lligacama porta una veta. Cotó o jute en forma de corda, produïda per la carda i el manuar. Tira de lona forta, d'uns 7 o 8 centímetres d'ample, que [...]
|
|
15.
botó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb un encaix, les quals, cosides cadascuna en un dels costats d'una peça de vestir, hom fa encaixar a pressió per tal de cordar-la. botons de puny Joc de botons dobles per a cordar els punys de les camises. Objecte en forma de botó o bola. Bola amb què termina la fulla d'un [...]
botó
|
|
16.
abrochar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [con botones] cordar, botonar, embotonar. 2 [con broches] engafetar. 3 [una pieza de vestir] afiblar, trossar, cordar. [...]
|
|
17.
abotonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un vestido con botones] botonar, embotonar, cordar. 2 [un batín] cordar. v intr 3 [brotar las plantas] borronar, botonar. v pron 4 botonar-se, cordar-se. [...]
|
|
18.
ensogar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [atar] encordar, cordar. 2 [una botella] espartar. [...]
|
|
19.
embogar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
embalcaro balcar cordar. Cordar una cadira, un sofà. Ant. Desembogar. Desembalcar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
20.
encordar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 encordar, cordar. v pron 2 [alpinismo] encordar-se. [...]
|
botó
1 1 m. [BO] [LC] En bot., gemma.
1 2 m. [BO] [LC] Poncell 3. Un botó de rosa.
2 1 m. [LC] Peça petita circular, plana o bombada, de metall, os, nacre, etc., recoberta o no de tela, que es posa als vestits i serveix principalment, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l'una a l'altra dues peces del vestit o dues parts d'una mateixa peça, o a vegades merament d'adorn o com a distintiu. Una armilla amb botons de nacre. Un gec amb dos rengles de botons. Botes amb botons. Un llibre amb cobertes de pergamí, baga i botó.
2 2 m. [LC] Peça petita de metall, os, etc., usualment formada per un disc que porta al centre una espiga amb cabota, que serveix, passant-la per dos traus, per a subjectar l'una a l'altra dues peces de vestir o dues parts d'una mateixa peça.
2 3 [LC] botó de pressió Dispositiu constituït per dues peces metàl·liques circulars, l'una amb una espiga central i l'altra amb un encaix, les quals, cosides cadascuna en un dels costats d'una peça de vestir, hom fa encaixar a pressió per tal de cordar-la.
2 4 [LC] botons de puny Joc de botons dobles per a cordar els punys de les camises.
3 1 m. [LC] Objecte en forma de botó o bola.
3 2 m. [LC] [SP] Bola amb què termina la fulla d'un floret.
3 3 m. [IQ] [LC] Residu d'or, argent, etc., que es reuneix formant una bola en el fons del gresol, de la copel·la, etc.
3 4 m. [IT] Petit apilotament de fibres en un fil produït durant l'operació de cardat.
3 5 [MD] botó de foc Tija d'acer terminada en una bola que serveix, arroentant-la, per a cauteritzar, i el cauteri mateix. Li donaren dos botons de foc.
3 6 m. [EI] [IMI] Part central d'una roda, d'un volant, etc., travessada per l'arbre, generalment de secció circular i més gruixuda que la resta de la peça, on, si escau, encaixen els rajos.
4 m. pl. [AGR] [LC] pop. Testicles.
5 1 m. [IMI] [LC] Arracada en forma de bola. Li va regalar dos botonets per a les orelles.
5 2 m. [IMI] [LC] Part en forma de bola d'una arracada. Botons d'arracades. Arracades de botó i ametlla.
6 1 m. [MU] Peça generalment de banús que, juntament amb el lligam, serveix per a fixar el cordal, en els instruments de la família del violí.
6 2 m. [MU] Peça per a fixar les cordes de les arpes a la taula harmònica.
6 3 m. [IMF] Cilindre travessat per l'eix que uneix les dues parts de la majoria de frontisses i que és visible i sobresurt de la porta, la finestra, el balcó, etc., on la frontissa és encastada.
7 1 m. [EE] [LC] Peça que hom pitja o bé fa girar a fi d'accionar un mecanisme, obrir o tancar un circuit elèctric, etc.
7 2 m. [MU] Comandament de l'orgue dels que permeten d'introduir, amb un sol moviment del peu o de les mans, els jocs preparats prèviament.
8 m. [MD] botó d'Orient Afecció endèmica caracteritzada per l'aparició a les parts descobertes dels cos, sobretot a la cara, d'unes pàpules vermelles d'uns 2 o 3 centímetres.
9 1 m. [BOS] [LC] botó d'or [o botó daurat] Planta herbàcia del gènere Ranunculus , de la família de les ranunculàcies, de fulles retallades i flors d'un groc daurat.
9 2 [BOS] botons de frare Gratabous.
9 3 [AGA] [BOS] botons de gat Conillets.
9 4 [BOS] botons de gos Herba dels gèneres Ophrys o Orchis , de la família de les orquidàcies, caracteritzada per la forma del seu aparell subterrani, que presenta dues tuberositats arrodonides.