Resultats de la cerca frase exacta: 575
|
61.
herència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'heretar. Renunciar a l'herència. Transmissió, per mitjà dels gens, dels caràcters biològics dels genitors als descendents. [...]
|
|
62.
espaiós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ofereix un bon espai, que és ampli. Un pati espaiós. Una habitació molt espaiosa. estar espaiós en algun lloc No estar-hi gens estret. [...]
|
|
63.
pegot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de pega. Cosa que no està gens bé, que no fa cap bon efecte, en el lloc on s'ha posat. Ataconador, ataconadora. [...]
herència
|
|
64.
porqueria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció pròpia de porcs. Porcada 2. Cosa de poc valor, de no res. Molta aparença, aquests rellotges, però són una porqueria, no van gens bé. [...]
|
|
65.
silenciós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que guarda silenci. Ell estava silenciós. On regna silenci. Una nit silenciosa. Que fa poc soroll o que no en fa gens. Un motor silenciós. [...]
|
|
66.
planer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és gaire o gens rost. Un camí planer. Que no ofereix dificultats. Una tasca planera. Pla³ 2 1 . Un estil planer. [...]
|
|
67.
determinació dels gens CR 3 i CR 8 per FISH (procediment)
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
68.
pneumopatia intersticial per mutació en els gens FARS, MARS o ARS
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
69.
enfebrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar febre (a algú). L'enfebra la dèria pel treball. Agafar febre. Ja no tenia gens de febre; però aquesta nit s'ha tornat a enfebrar. [...]
|
|
70.
inert -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat del poder de moure's o deturar-se per si mateix. La matèria és inerta. Que no manifesta cap activitat. Un braç inert. No gens disposat a obrar. [...]
|
herència
1 1 f. [DR] [LC] [ECT] Conjunt de drets, obligacions i béns que, mort el causant, poden ésser transmesos a l'hereu o legatari. Una grossa herència. Acceptar l'herència.
1 2 [DR] herència jacent Situació de l'herència des del moment de la mort del causant fins a la seva acceptació.
1 3 f. [LC] [DR] Dret d'heretar. Renunciar a l'herència.
2 f. [BI] [LC] [MD] Transmissió, per mitjà dels gens, dels caràcters biològics dels genitors als descendents.