Resultats de la cerca bàsica: 12.024
|
21.
relatiu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-iva adj 1 relativo -va. 2 relatiu a relativo a. 3 tot el relatiu a (o totes les coses relatives a) todo lo relativo a. adj i m 4 gram relativo -va. [...]
|
|
22.
cristià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que professa la religió de Jesucrist. Els pobles cristians. Les persecucions contra els cristians. Relatiu o pertanyent a Jesucrist, al cristianisme o a qui el professa. La religió cristiana. L'art cristià. Conforme als principis del cristianisme. sant cristià [...]
|
|
23.
Elements que introdueixen oracions relatives: els pronoms relatius
Font
Fitxes de l'Optimot
Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com.
1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent [...]
|
|
24.
'caure' o 'caure-hi'? / 'Ara no caic en qui és' o 'Ara no hi caic en qui és'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb caure, que en sentit general significa 'moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix', també té el sentit de 'encertar', 'comprendre' o 'recordar' una cosa. Per exemple:
Em sembla que conec aquella noia, però ara mateix no caic en qui és.
Quan no apareix [...]
|
|
25.
Relatiu col·loquial amb el nexe que: L'església que el campanar és romànic
Font
Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, s'utilitza una construcció que consisteix a introduir una oració de relatiu per mitjà del nexe que. Atès que aquest que no duu a terme cap funció sintàctica dins de l'oració de relatiu, aquesta funció l'ha d'exercir un altre element:
1. Generalment, un pronom feble. Per [...]
|
|
26.
Relatiu de manera: la manera com riu o la manera en què riu?
Font
Fitxes de l'Optimot
En les oracions relatives especificatives (o restrictives), quan el pronom relatiu té valor de manera pot tenir com a antecedent tant el nom manera com els adverbis demostratius tal i talment o els adverbis igual o semblantment.
Quan l'antecedent és el mot manera, el pronom relatiu pot adoptar [...]
|
|
27.
Relatiu locatiu: on, en què, en el qual / on o a on?
Font
Fitxes de l'Optimot
El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, tot i que en els registres formals és preferible sense preposició.
1. Localització
El president arriba ara a l'edifici [...]
|
|
28.
privat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un grup reduït de persones. Aquella propietat privada ha esdevingut un bé públic. Que no depèn de l'ofici públic d'algú. La vida privada d'un governant, d'un príncep. Que es fa a la vista de pocs, no públic. [...]
privat -ada
|
|
29.
qual
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjectiu relatiu que va sempre precedit de l'article definit, la combinació el qual usant-se ordinàriament com a pronom equivalent a que, qui o què. De la coneixença dels seus defalliments neix en l'home humilitat, la qual humilitat... Despengueren 400 euros, la qual suma ha [...]
|
|
30.
relatiu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
relacionat referent concernent correlatiu pertanyent respectiu, relatiu a cada una de dues o més persones o coses. Se n'anaren a llurs cases respectives. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
privat -ada
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un grup reduït de persones. Aquella propietat privada ha esdevingut un bé públic.
1 2 adj. [LC] Que no depèn de l'ofici públic d'algú. La vida privada d'un governant, d'un príncep.
1 3 adj. [LC] Que es fa a la vista de pocs, no públic. Escriptura privada. Una missa privada.
1 4 [LC] en privat loc. adv. Privadament. Hem de tractar això en privat.
2 m. [LC] [PR] El qui té el primer lloc en gràcia i confiança prop d'un príncep o alt personatge.
3 f. [LC] ant. Comú 8.