201.
capital 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constitueix el cap, la part dominant o vital d'una cosa. El punt capital d'un afer. Clàusula capital d'un tractat. Que és el principal, el més important. Error capital. Per a mi és capital de concórrer-hi. Ciutat o vila on resideix el govern. París és la [...]
|
202.
arbust
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta llenyosa generalment ramificada des de la base, d'uns 5 metres d'alçària màxima, i mancada de tronc principal. [...]
|
203.
cel·lulosa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Polisacàrid lineal macromolecular format per unitats de glucosa, principal constituent de les parets cel·lulars dels vegetals superiors. Pasta de cel·lulosa. [...]
|
204.
cocatedral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Església principal d'una ciutat que comparteix amb la d'una altra ciutat la condició de catedral de la diòcesi. [...]
|
205.
metròpolis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciutat principal d'una contrada, d'un estat. Seu arquebisbal d'una província eclesiàstica. Nació respecte a les seves colònies. [...]
|
206.
pinè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur monoterpènic bicíclic insaturat, de fórmula C10H16, principal constituent de l'essència de trementina. [...]
pinè
m. [QU] Hidrocarbur monoterpènic bicíclic insaturat, de fórmula C10H16, principal constituent de l'essència de trementina. |
207.
polisiloxà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost de natura polimèrica la cadena principal del qual és constituïda per una sèrie d'agrupaments atòmics -SiO- repetits indefinidament. [...]
|
208.
prohom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principal d'un gremi. Home que frueix d'especial consideració entre els de la seva classe. Els prohoms del nacionalisme. [...]
|
209.
cima
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot o tany d'una planta que s'enlaira fins al cimall. Sistema de ramificació en què l'eix principal és ultrapassat pels secundaris, aquests pels terciaris, etc. Inflorescència en cima. cima escorpioide Cima amb els eixos laterals, únics, a un sol costat del principal [...]
|
210.
arlequinat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De colors variats, com són els vestits d'arlequí. Peça de teatre còmica en què Arlequí representava el paper principal. Broma, farsa. [...]
|