91.
solsidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terreny poc consistent, que té tendència a ensulsiar-se. [...]
|
92.
tabalot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que obra esvalotadament, lleugerament, amb poc seny. [...]
|
93.
xavalla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Monedes de coure. Moneda fraccionària de poc valor. [...]
|
94.
amurat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caracteritzat pel grau de convergència de les mures, s'aplica a una embarcació. Una nau molt, poc, amurada. Amb el vent per una banda. Un veler amurat a babord. [...]
|
95.
pausat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que obra amb pausa, amb lentitud. És una criatura pausada. Que s'esdevé amb pausa, a poc a poc. Tenia un parlar pausat. La manifestació avançava solemne i pausada. [...]
|
96.
baliga-balaga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona poc seriosa, que no té formalitat en res. [...]
|
97.
crenat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que presenta dents poc sortints i arrodonides. [...]
|
98.
dessaborit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poc gustós, insípid, s'aplica especialment a la fruita. [...]
|
99.
llonze llonza
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona poc viva, que no s'adona de res. [...]
|
100.
ombrer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poc o no gens assolellat. Un camí ombrer. Obaga. [...]
|