181.
patuès
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària i emprat sols en la conversa familiar, dit despectivament. [...]
|
182.
salvatgisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primer estadi evolutiu de la cultura que es caracteritza, principalment, per la caça i la recol·lecció. Salvatgia. [...]
|
183.
silvestre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent als boscos, que es cria naturalment als boscos i als camps. Plantes silvestres. Mancat de cultura. [...]
|
184.
etnolingüística
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la lingüística que estudia les relacions entre una llengua i la cultura en què es parla. [...]
|
185.
humanístic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'humanisme. Relatiu o pertanyent a les humanitats. Formació humanística, educació humanística, cultura humanística. [...]
|
186.
vast -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De gran extensió. Una vasta regió. Governar un vast imperi. Un vast horitzó. Una vasta cultura. Vastos coneixements. [...]
supranatural
adj. [SO] [AN] Que excedeix les lleis de la natura, tal com aquestes lleis són compreses per un grup o una cultura determinats. |
187.
aramaisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cultura i influència aramees. Idiotisme peculiar de la llengua aramea. Element lingüístic d'origen arameu introduït en una altra llengua. [...]
|
188.
occitanista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'occitanisme. Partidari de l'occitanisme. Persona versada en la llengua i en la cultura occitanes. [...]
|
189.
supranatural
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excedeix les lleis de la natura, tal com aquestes lleis són compreses per un grup o una cultura determinats. [...]
|
190.
hel·lenisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cultura, conjunt dels ideals, dels antics grecs, especialment els posteriors al temps d'Alexandre el Gran. Adopció o imitació de la llengua, la filosofia, els costums, l'art, etc., dels antics grecs per altres pobles. L'hel·lenisme dels jueus alexandrins. Element lingüístic [...]
|