Resultats de la cerca frase exacta: 241
|
61.
beca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, especialment la formada per dos trossos de drap rectangular units per tres costats. fer una beca Trencar el son. [...]
|
|
62.
adeu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és perduda sense remissió, etc. Es va posar a ploure, i adeu, excursió! Davant aquell munt de dificultats, adeu, entusiasme! Va caure, i adeu, càntir!: es va trencar en mil trossos. Comiat 1 1 . Va ésser un adeu emocionant. el suprem adeu La mort. [...]
|
|
63.
partir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (alguna cosa) en dues o més parts, especialment amb la idea de distribució. Partir un eixam. La Carlota es parteix la feina amb la seva cosina. Partir-se el guany. Partionar. Partir els termes d'un lloc. Trencar pel mig. Partir pinyons. Partir una post. Partir-se un marbre [...]
|
|
64.
ametlla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ametlla que conté dues llavors. ametlla queixalera Ametlla fàcil de trencar. Llavor anàloga a la de l'ametlla, com la del préssec, l'albercoc, etc. Objecte de forma semblant a una ametlla: diamant en forma d'ametlla, capoll de seda, etc. Peça de terra cuita, de les dimensions d [...]
|
|
65.
petar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer petar la claca [o fer petar la xerrada] Conversar, entretenir-se enraonant. Morir 1 1. Xocar violentament. Va anar a petar contra la paret. fer petar alguna cosa per la cara a algú Clavar alguna cosa per la cara a algú. Trencar 1 1. D'una garrotada li va petar un braç. [...]
|
|
66.
llepassa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
creuera de fusta massissa, per evitar que es pugui esberlar o trencar de cap a cap. Senyal que deixa un pinzell de donar bany o una monyeca de vernís, si els líquids no han quedat degudament i uniformement escampats. [...]
llepassa
|
|
67.
pendent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
va trencar una cama. Pujava fatigosament pel pendent. Inclinació de la superfície d'un relleu: vessant, talús, aiguafons, etc. pendent d'enterrossament Pendent del dipòsit de materials sòlids darrere d'un dic. pendent de compensació Pendent d'equilibri dels [...]
|
|
68.
nou 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit en drupa de la noguera, subglobós, verd, de carn amargant i astringent, amb el pinyol gros de clovella bruna i rugosa formada per dues meitats fàcilment separables. Trencar, esclafar, nous. Llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues [...]
|
|
69.
i 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
treballaria, i es va estar tot el temps jugant. Era ben forta, i es va trencar. Implica, a vegades, una idea de repetició o de diferenciació. Fa dies i dies que plou. S'usa també, en principi de clàusula, per a introduir una interrogació sobre quelcom que relacionem amb allò que [...]
|
|
70.
rompre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situació de tibantor, de reserva, de retraïment, etc. rompre la crisma a algú Trencar la crisma a algú. rompre les oracions a algú Destorbar-lo, interrompre'l en mal punt. rompre un cos de gent armada Desbaratar-lo, posar-lo en derrota. rompre una llança Trencar-la pel [...]
|
llepassa
1 1 f. [LC] Senyal que deixa una escombra, un fregall, un pinzell, etc., sobre la superfície d'una cosa, quan es deixa part de la brutícia que es tractava de treure, quan el color no resta uniformement repartit, etc.
1 2 [LC] fer una llepassa Escombrar malament.
2 1 f. [IMF] [AQ] Llistó amb què s'apedaça o es reforça una porta rústica, amb què es claven i subjecten dues peces, etc.
2 2 f. [AQ] Llistó llarg i flexible que empren els mestres de cases com a plantilla per a dibuixar les voltes de llit d'escala o altres corbes.
2 3 f. [IMF] Llistó que es clava al través o en diagonal de les vetes de la fusta d'una creuera de fusta massissa, per evitar que es pugui esberlar o trencar de cap a cap.
3 f. [IMF] Senyal que deixa un pinzell de donar bany o una monyeca de vernís, si els líquids no han quedat degudament i uniformement escampats.