L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple:

Va veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure duia uns binocles.)
Va veure un home, amb uns binocles. (El subjecte va veure un home a través d'uns binocles.)

Ell ho diu tot, i així hi haurà conflictes. (equivalent a 'd'aquesta manera')
Ell ho diu; tot i així, hi haurà conflictes. (equivalent a 'tot i això')

S'ha de canviar el connector de l'aparell que no funciona. (Hi ha un aparell que no funciona.)
S'ha de canviar el connector de l'aparell, que no funciona. (El connector és el que no funciona.)

La secretària Maria Pinyol va fer públics els comptes a la reunió. (Hi ha més d'una secretària a la reunió.)
La secretària, Maria Pinyol, va fer públics els comptes a la reunió. (L'única secretària assistent a la reunió es diu Maria Pinyol.)

Els treballadors que no volen fer hores extres marxen a les sis. (Només els que no vulguin.)
Els treballadors, que no volen fer hores extres, marxen a les sis. (Es tracta de tots els treballadors.)

En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava i l'observava. (Aquest home trucava a en Josep i l'observava.)
En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava, i l'observava. (Hi havia un home que trucava a en Josep i ell mateix observava l'home.)