Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)
[...]
Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament:
a + el: al
a + els: als
de + el: del
de + els: dels
per + el: pel
per + els: pels
per a + el: per al
per a + els: per als
Per exemple:
Va [...]
Els adverbis acabats en -ment s'han format a partir de la forma femenina d'adjectius qualificatius. Per exemple, vivament s'ha format a partir de viva; ràpidament, a partir de ràpida; difícilment, a partir de difícil, que com a adjectiu invariable té, com els altres, l'opció de formar l'adverbi [...]
ves Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Ves a veure què vol, Ves a saber!
Ves què et dic!, Ves per on!
[...]
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
El verb corresponent a 'tenir un somni' o 'veure en somni' té dues formes possibles: somiar i somniar. Així doncs, es poden fer servir indistintament:
He somiat/somniat que me n'anava de viatge a Tasmània.
[...]
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç [...]
Fitxa
6162/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
La ce trencada ('ç')
Ortografia de la essa sorda: 'c' o 'ç'?
Resposta
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç, etc.
Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:
quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences, eficaç-eficaços-eficaces, feliç-feliços-felices, fiança-fiances, etc.
quan es conjuga un verb: començo-comences-comença-comencem-comenceu-comencen, etc.
quan es formen derivats: audaç-audàcia, veloç-velocitat, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies c i ç.
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
Fitxa
6162/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
La ce trencada ('ç')
Ortografia de la essa sorda: 'c' o 'ç'?
Resposta
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç, etc.
Davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:
quan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences, eficaç-eficaços-eficaces, feliç-feliços-felices, fiança-fiances, etc.
quan es conjuga un verb: començo-comences-comença-comencem-comenceu-comencen, etc.
quan es formen derivats: audaç-audàcia, veloç-velocitat, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies c i ç.