no es dobla, encara que representi el so de essa sorda entre vocals (videoseguiment, videoservei...).
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.1b) [...]
els registres formals és més habitual li'n.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3b)
[...]
Fitxa
6251/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'm'
Resposta
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.
en el prefix circum-:circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp [...]
quedat petita. ('se li ha fet petita')
El color groc li queda fantàstic. ('li està fantàstic')
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.2.3.2b)
[...]
. Per exemple:
Avui entrevistaran el candidat presidenciable. (de president: 'que pot ser president')
És una persona molt saludable. (de salut: 'que té salut')
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (10.2.2.1b i 10.2.2.3c)
[...]
-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim [...]
Fitxa
6251/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'm'
Resposta
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.
en el prefix circum-:circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.