41.
Accentuació de majúscules
Font
Fitxes de l'Optimot
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]
|
42.
Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots plans
Font
Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són:
atmosfera
tetraplegia
letargia
amoníac
policíac
termòstat
omòplat
medul·la
mimesi
míssil
monòlit
rèptil
tèxtil
aeròlit
torticoli
magnetòfon
intèrfon
sinergia (o [...]
|
43.
Ortografia de r i rr / r i rr en compostos i derivats
Font
Fitxes de l'Optimot
Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric.
El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple:
ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna [...]
Fitxa 277/4Darrera versió: 17.09.2024TítolSeparació a final de ratlla de scRespostaEl grup sc s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot escena se separa es-ce-na, i no esc-e-na o e-sce-na.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)
ClassificacióCategoria
Ortografia
Fitxes relacionades |
44.
Ortografia de la essa sorda: 's', 'ss', 'c' i 'ç'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]
|
45.
Separació a final de ratlla de sc
Font
Fitxes de l'Optimot
El grup sc s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot escena se separa es-ce-na, i no esc-e-na o e-sce-na.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)
[...]
|
46.
Accentuació en mots derivats per prefixació i compostos: superfí, superbò, usdefruit
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents:
Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant [...]
|
47.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
48.
Ortografia de c i g a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
49.
Ortografia de 'b' (be alta) i 'v' (ve baixa)
Font
Fitxes de l'Optimot
Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
|
50.
Ortografia de 'ig' i 'tx' a final de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
|
El grup sc s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot escena se separa es-ce-na, i no esc-e-na o e-sce-na.