L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).

A final de paraula convé tenir en compte les indicacions següents:

1. A final de mot i darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure p: cap, cep, concep, drap, esclop, estrep, llop, miop, naip, rep, sap, tip, xarrup, etc.

Hi ha aquestes excepcions, que s'escriuen amb b:

• Els mots adob i enceb, per raons etimològiques.
• Mots cultes, mots provinents d'altres llengües i mots onomatopeics, com ara: aljub, baobab, bub-bub, club, cub (diferent de cup), efeb, esnob, tub; Jacob, Carib.

2. Darrere de vocal àtona o consonant en general s'escriu p o b segons la lletra que contenen la forma en femení o els seus derivats. Per exemple:

llamp (llampec), esquerp (esquerpa), àrab (arabesc), calb (calba; però el pseudoderivat calvície), destorb (destorbar); Sogorb (sogorbí), Tremp (trempolí).

Les terminacions -fob (relacionat amb fòbia) i -síl·lab (relacionat amb síl·laba) s'escriuen amb b: aeròfob, neòfob, xenòfob, monosíl·lab, polisíl·lab.

Convé notar que el topònim Rialb s'escriu amb b per raons etimològiques, a pesar del gentilici rialpenc.

En interior de paraula

S'escriuen amb b les paraules que comencen amb la síl·laba sub-. Per exemple:

subjecte, subjuntiu, submarí, submergir, subministrar, submissió, subscriure, subsidi, subsistir, subsol, substància, substantiu, substituir, substrat, subvenció

A banda d'aquest cas, per a l'ortografia de p i b en interior de paraula és útil repassar aquestes llistes. Recullen alguns mots en què p/b es troben en aquesta posició i en el mateix context gràfic: