El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple:

És molt indecís; sempre dubta de tot.
Des d'aquell incident, dubta de mi.

També pot regir les preposicions sobre o entre, que li atorguen diferents matisos semàntics. Per exemple:

Dubtem entre una pel·lícula de ficció i una de por.
El mestre dubtava sobre si els alumnes tindrien prou capacitat o no per superar l'examen final.

Això no obstant, quan darrere de la preposició hi ha un infinitiu, en registres formals generalment s'usa la preposició a (o de). Per exemple:

No va dubtar a sacrificar-se per la família (o No va dubtar de sacrificar-se per la família).
No dubtis a contactar amb mi (o No dubtis de contactar amb mi).