Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple: És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018. Va tocar l'estudi 1 de  [...]

acabats en -ca canvien la c per qu (oca, oques). - Els mots acabats en -ga canvien la g per gu (figa, figues). - Els mots acabats en -ça canvien la ç per c (plaça, places). - Els mots acabats en -ja canvien la j per g (granja, granges). - Els mots acabats en -gua fan el plural en -gües (llengua [...]

L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar. Convé recordar que s'escriu n en els casos següents: en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]

, tinguin també una forma escrita que reflecteix aquesta pronúncia sense la d intervocàlica: mascletà, fideuà. En general, però, cal evitar aquestes grafies populars. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.3.3)  [...]

són sigles que han esdevingut mots comuns, funcionen com qualsevol altre mot de la llengua. En conseqüència, s'accentuen segons les regles generals d'accentuació. Per exemple: crònut (de croissant i dònut) làser (de LASER 'light amplification by stimulated emission of radiation')  [...]

: en el verb halar ('menjar') en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!... en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby... en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]

ou: cou-re, pou uu: duus, lluu Diftongs creixents En els diftongs creixents la primera vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semiconsonants. Apareixen en els tres casos següents: ? Quan la u va precedida de g o q: gua: gua-nyar, llen-gua güe: bi-lin-güe [...]

que es pronuncia. Cal tenir en compte que la u dels grups -gua-, -guo-, -qua-, -quo- es pronuncia sempre i, per tant, no duu mai dièresi. Per exemple: obliqua, llengua, quota, aiguós no porten dièresi; en canvi, obliqües i llengües porten dièresi per indicar que la u s'ha de pronunciar. Per indicar [...]

Hi ha estrangerismes que s'han adaptat a l'ortografia catalana i que, per tant, s'accentuen segons les regles d'accentuació del català, com ara currículum, vídeo o esmòquing. En canvi, altres mots manllevats d'una llengua estrangera mantenen la grafia original, com són els casos de fondue [...]