Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model que segueixen.
Quan el verb traslluir-se es fa servir amb el sentit de 'passar la claror a través d'un cos translúcid', es conjuga sense l'increment -eix- (es traslluu, es traslluen, es traslluï...). Per exemple:
Quan és de dia no pot dormir perquè la llum es traslluu per les cortines.
Els flaixos dels fotògrafs es traslluen per la porta i la neguitegen.
En canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (es trasllueix, es trasllueixen, es trasllueixi...) quan traslluir-se té el significat de 'manifestar-se quelcom per indicis, pels antecedents que se'n tenen'. Per exemple:
De les seves paraules es trasllueix la pena que sent.
La diversitat d'opinions dels components del grup fa que es trasllueixi la manca d'entesa en les declaracions.