La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
El gerundi del verb vindre o venir és venint.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma vinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
[...]
Fitxa
7855/2Darrera versió: 14.02.2019
Títol
'vinguent' o 'venint'?
Resposta
El gerundi del verb vindre o venir és venint.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma vinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
Les formes del participi del verb vendre són venut, venuda, venuts, venudes i no vengut, venguda, venguts, vengudes.
Cal tenir en compte que, en baleàric, les formes vengut, venguda, venguts, vengudes són adequades quan es vol formar el participi del verb venir o vindre.
[...]
)
essent o sent, i no siguent (de ésser o ser)
tenint, i no tinguent (de tenir)
venint, i no vinguent (de venir)
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.2)
[...]
temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:
Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Passat simple
Imperfet de subjuntiu
Participi
caic
caigui
caigué
caigués
caigut, caiguda
vinc
vingui
vingué
vingués
vingut [...]
Fitxa
7855/2Darrera versió: 14.02.2019
Títol
'vinguent' o 'venint'?
Resposta
El gerundi del verb vindre o venir és venint.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma vinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.