Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:

S'escriu b:

• davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
• davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o verb: cabota (cap), llobató (llop), sabem (sap), etc.

S'escriu v:

• en les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.
• davant de vocal, si v alterna amb u en mots d'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc.

S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i triumvir.

Els mots de la mateixa família solen portar la mateixa grafia, b o v:

beure, beuratge, abeurar, abeurador
cavall, cavallada, cavalleresc, cavalleria

Però no ocorre així en els pseudoderivats, mots cultes que deriven directament del llatí:

corba i corbat, però curvatura
núvol i ennuvolat, però nebulós.