El mot nano, nana té dos significats.
D'una banda, designa la 'figura folklòrica formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que li dona l'aspecte curt de cos'. Per exemple:
Després dels gegants van aparèixer els nanos.
A la Festa Major es presentarà la nana [...]
reparar les vessants de la teulada.
Van reparar els vessants de la teulada.
Si fa referència a una faceta, un aspecte. Per exemple:
Els debats sempre tenen diverses vessants.
Els debats sempre tenen diversos vessants.
[...]
, aspecte, cas, etc.) + adjectiu.
El fet curiós és que va marxar i no se'n va saber res més (i no Lo curiós és que va marxar i no se'n va saber res més).
c)
Oració de relatiu (el que o allò que).
El que és important del viatge és que ens ho passem bé (i no Lo important del viatge és que ens ho [...]
, copernicana (de Copèrnic); nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
-í, -ina: isabelí, isabelina (de Isabel)
-esc, -esca: dantesc, dantesca, aquest adjectiu a més de tenir el significat de 'propi de Dant', té també el significat 'que recorda la grandiositat, l'aspecte terrorífic, d'alguns escrits de Dant [...]
també és possible posar l'adjectiu davant del nom. Ara bé, quan és a davant generalment té un sentit explicatiu o valoratiu (i no restrictiu), i també pot emfasitzar algun aspecte inherent o conegut del nom. A més a més, de vegades, l'adjectiu també va davant del nom quan forma part de locucions més o [...]
9 a 14 hores.
Un altre aspecte que cal considerar és el de l'article: quan els dies de la setmana són usats en sentit distributiu, és a dir, quan indiquen que el fet s'esdevé cada setmana en aquell dia, porten article.
Ara bé: en el cas d'horaris posats en rètols que solen ser breus, com és el [...]
alfabètics? per a les comarques de Catalunya.
És convenient que aquests codis siguin substituïts pel nom sencer de la comarca a l'hora de consultar per pantalla una base de dades o d'imprimir la informació que contenen els fitxers. La informàtica pot resoldre automàticament aquest aspecte. [...]
totes les vocals (buààà), perquè en el món de les onomatopeies l'aspecte purament gràfic té una influència molt important, i normalment hi ha una voluntat d'exagerar.
Així, es poden crear noves onomatopeies sempre que compleixin les pautes esmentades i que no presentin una grafia estrangera o de [...]
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal [...]
documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
citació, com la convocatòria de reunió i altres documents, segueix una
estructura força constant pel que fa als elements que [...]
Fitxa
5896/5Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la citació
Resposta
Definició
La citació forma part del grup de documents que s'aplega sota el terme convocatòria.
Així, doncs, la citació és una convocatòria per mitjà de la qual es
demana la presència d'algú en un lloc a fi de realitzar un tràmit
administratiu.
La citació es pot fer per a un dia i una hora determinats, en aquest cas es tracta d'una citació a dia cert (castellà: citación a comparecencia); o bé es pot fer de manera que la persona citada disposi d'un termini per comparèixer o presentar-se davant de l'Administració. En aquest segon cas, es tracta d'una citació a termini (castellà: emplazamiento).
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
citació, com la convocatòria de reunió i altres documents, segueix una
estructura força constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la citació són els següents:
nom de l'entitat que cita (sovint apareix a la capçalera)
dia, hora i lloc / termini, horari i lloc
objecte de la citació
signatura de qui convoca
destinatari o destinatària
També hi ha altres informacions que s'hi poden fer constar, com és ara:
informació sobre les conseqüències de la incompareixença de la persona citada
detall de la documentació que cal presentar (si la documentació és complexa, se li pot dedicar un apartat específic)
nom de la disposició en virtut de la qual es fa la citació
Pel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal. Els
tractaments que s'utilitzen en la redacció de les citacions són el de
primera persona del singular per a l'emissor i el de vós per a la persona a qui s'adreça la citació.
Estructura i continguts de la citació
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la citació són els següents:
1. Nucli de la citació
Aquest apartat aplega la informació sobre quan cal comparèixer davant
de l'organisme indicat (dia i hora o termini i horari), l'adreça i
l'assumpte objecte de la citació.
La informació complementària figura, quan hi apareix, tot just després de la informació bàsica.
2. Salutació i comiat
La citació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.
3. Signatura
L'estructura de la signatura d'aquest document és la següent:
càrrec
rúbrica
nom i cognoms
La denominació del càrrec ha d'anar introduïda per l'article determinat
corresponent, atès que figura en primer lloc i el nom va en aposició.
4. Datació
La citació és un document de datació doble pel que fa a l'emissió. A
més de la data habitual, duu la del registre de sortida, que és la data
que cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal.
5. Destinació
Aquesta informació pot aparèixer al final o al començament del
document. Si se situa al final del full, pot reduir-se a la indicació
del nom i els cognoms de la persona destinatària. Si apareix al
començament del document, pot ajustar-se a l'espai corresponent a la
finestreta del sobre i sol incloure el nom i els cognoms i l'adreça de
la persona destinatària.
6. Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
citació (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), com que no
són exclusius de la citació i afecten tota la documentació d'un
organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
La citació forma part del grup de documents que s'aplega sota el terme convocatòria.
Així, doncs, la citació és una convocatòria per mitjà de la qual es
demana la presència d'algú en un lloc a fi de realitzar un tràmit
administratiu.
La citació es pot fer per a un dia i una hora determinats, en aquest cas es tracta d'una citació a dia cert (castellà: citación a comparecencia); o bé es pot fer de manera que la persona citada disposi d'un termini per comparèixer o presentar-se davant de l'Administració. En aquest segon cas, es tracta d'una citació a termini (castellà: emplazamiento).
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
citació, com la convocatòria de reunió i altres documents, segueix una
estructura força constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la citació són els següents:
nom de l'entitat que cita (sovint apareix a la capçalera)
dia, hora i lloc / termini, horari i lloc
objecte de la citació
signatura de qui convoca
destinatari o destinatària
També hi ha altres informacions que s'hi poden fer constar, com és ara:
informació sobre les conseqüències de la incompareixença de la persona citada
detall de la documentació que cal presentar (si la documentació és complexa, se li pot dedicar un apartat específic)
nom de la disposició en virtut de la qual es fa la citació
Pel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal. Els
tractaments que s'utilitzen en la redacció de les citacions són el de
primera persona del singular per a l'emissor i el de vós per a la persona a qui s'adreça la citació.
Estructura i continguts de la citació
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la citació són els següents:
1. Nucli de la citació
Aquest apartat aplega la informació sobre quan cal comparèixer davant
de l'organisme indicat (dia i hora o termini i horari), l'adreça i
l'assumpte objecte de la citació.
La informació complementària figura, quan hi apareix, tot just després de la informació bàsica.
2. Salutació i comiat
La citació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.
3. Signatura
L'estructura de la signatura d'aquest document és la següent:
càrrec
rúbrica
nom i cognoms
La denominació del càrrec ha d'anar introduïda per l'article determinat
corresponent, atès que figura en primer lloc i el nom va en aposició.
4. Datació
La citació és un document de datació doble pel que fa a l'emissió. A
més de la data habitual, duu la del registre de sortida, que és la data
que cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal.
5. Destinació
Aquesta informació pot aparèixer al final o al començament del
document. Si se situa al final del full, pot reduir-se a la indicació
del nom i els cognoms de la persona destinatària. Si apareix al
començament del document, pot ajustar-se a l'espai corresponent a la
finestreta del sobre i sol incloure el nom i els cognoms i l'adreça de
la persona destinatària.
6. Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
citació (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), com que no
són exclusius de la citació i afecten tota la documentació d'un
organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.