Fitxa 5801/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la demanda
Resposta
Definició
La demanda és un escrit presentat davant d'un jutjat per iniciar un plet, en el qual s'exerceixen una o diverses accions. Aquesta és la forma més habitual d'iniciar un procés en el cas del procediment civil.
Criteris generals de redacció
En aquest document, com en tots els de caràcter jurídic, cal tenir en compte les exigències generals de contingut establertes per la legislació vigent i la legislació específica aplicable a cada cas concret.
L'article 399 de la Llei d'enjudiciament civil estableix els requisits de caràcter general per al cas de la demanda, que són el fonament per a l'estructuració d'aquest document. D'acord amb l'esmentat article, la demanda ha de contenir:
Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions de fons i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, clara, concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la part demandant) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la demanda són els següents:
1. Destinació
S'ha d'indicar el nom de l'òrgan jurisdiccional al qual s'adreça la demanda.
2. Dades de la part demandant, del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada
En aquest apartat figuren les dades següents:
L'expressió en nom i representació de, que apareix sovint entre les dades del procurador o de la procuradora i les de la part demandant, és reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una de les construccions següents:
en nom de
en representació de
procurador/procuradora de
La fórmula l'escriptura de poder adjunta, que presento perquè em sigui retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions..., es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint aquesta informació es repeteix en més d'un apartat (per exemple, a la fórmula de compareixença i en un altressí) i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altressí; l'avantatge que presenta situar aquesta informació en un altressí és que individualitza la petició.
3. Formulació de la demanda
S'introdueix amb els verbs manifesto, exposo o formulo i ha d'incloure la identificació de la part demandada i el motiu pel qual es presenta la demanda. Per identificar la part demandada, s'han d'indicar totes les dades que es coneguin i que puguin ser útils per localitzar-la: nom, domicili, telèfon, fax, etc.
4. Fets
Aquest apartat por tenir com a encapçalament les expressions Exposició de fets, Relació de fets o, simplement, Fets.
Com ja s'ha indicat anteriorment, els fets s'han d'exposar en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues, redactats de manera ordenada, clara i concisa, perquè la part demandada els pugui admetre o negar en contestar.
Al final de cada paràgraf, amb ordre i claredat, es pot fer referència als documents que acrediten o demostren els fets exposats, es poden esmentar els altres mitjans i instruments que s'aportin en relació amb els fets que fonamentin les pretensions i, finalment, es poden formular valoracions o raonaments sobre aquests si semblen convenients per al dret del litigant.
5. Fonaments de dret
Amb l'encapçalament Fonaments de dret o Fonaments jurídics, s'exposen de manera succinta (no cal transcriure els preceptes que s'addueixen) els fonaments jurídics de la demanda en paràgrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres aràbigues.
La Llei d'enjudiciament civil exigeix un contingut mínim per als fonaments de dret. Per això, a més dels que es refereixen a l'afer de fons plantejat, s'hi han d'incloure, amb la separació adequada, les al·legacions que escaiguin sobre la capacitat de les parts, la representació de les parts o del procurador o la procuradora, la jurisdicció, la competència i la classe de judici en què s'ha de substanciar la demanda, així com sobre qualsevol altre fet del qual pugui dependre la validesa del judici i la procedència d'una sentència sobre el fons. Si es vol, cada un d'aquests aspectes pot aparèixer com a títol del paràgraf corresponent.
6. Pètita
La pètita s'inicia amb els verbs demano o sol·licito i, a continuació, es fan constar les peticions concretes que es plantegen. És convenient redactar-les en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura. També cal fer constar separadament i per ordre les peticions que la part demandant formuli amb caràcter subsidiari, és a dir, per al supòsit en què el tribunal no admeti les peticions principals.
Després del verb principal amb què s'expressa l'objecte de la demanda (demano o sol·licito), és optatiu que hi aparegui el destinatari de la sol·licitud (al jutjat o a la sala).
A la petició d'admissió de la demanda és habitual fer servir l'expressió Que tingui per presentat l'escrit i l'admeti, però, atès que l'acció principal, que les engloba totes dues, és l'expressada amb el verb admetre, recomanem de reduir la fórmula anterior a Que admeti l'escrit.
7. Altressís
Els altressís són les peticions de caràcter secundari i no són necessaris a totes les demandes.
Pel que fa a l'estructura d'aquest apartat, proposem l'esquema següent:
ALTRESSÍS
1. EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
2. EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
etc.
8. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
9. Signatures
En primer lloc, signa l'advocat o l'advocada. A continuació, signa la persona demandant o bé el procurador o la procuradora. Atès que el nom i els cognoms d'aquestes persones ja figuren a l'encapçalament del document, no cal repetir-los; per tant, l'estructura d'aquesta signatura és:
rúbrica
Advocat/ada
rúbrica
Demandant o procurador/a
Enllaços sintàctics
La distribució de la informació en blocs específics, homogenis i independents justifica que no sigui necessari enllaçar sintàcticament els diferents apartats de la demanda. Ara bé, si es volen enllaçar, les formes més habituals són les següents:
[...] i EXPOSO: [...], d'acord amb els fets i els fonaments de dret següents. / Fonamento aquesta demanda en els fets i fonaments següents.
FETS
[...]
FONAMENTS DE DRET
[...]
Per això, / Per la qual cosa,
SOL·LICITO:
[...]
Per enllaçar l'apartat de dades de la part demandant amb l'apartat de la formulació de la demanda es fa servir sovint l'expressió en la forma o de la manera més procedent en dret, però aquesta expressió és innecessària perquè no aporta cap informació i recomanem de prescindir-ne.
Un cas semblant és el de les fórmules finals de la demanda, Ho demano en justícia o Això que demano és de justícia, expressions que s'han de considerar optatives però que són innecessàries i, per tant, recomanem de suprimir-les.
La demanda és un escrit presentat davant d'un jutjat per iniciar un plet, en el qual s'exerceixen una o diverses accions. Aquesta és la forma més habitual d'iniciar un procés en el cas del procediment civil.
Criteris generals de redacció
En aquest document, com en tots els de caràcter jurídic, cal tenir en compte les exigències generals de contingut establertes per la legislació vigent i la legislació específica aplicable a cada cas concret.
L'article 399 de la Llei d'enjudiciament civil estableix els requisits de caràcter general per al cas de la demanda, que són el fonament per a l'estructuració d'aquest document. D'acord amb l'esmentat article, la demanda ha de contenir:
- les dades i les circumstàncies d'identificació de la part demandant i de la part demandada i el domicili o la residència en què poden ser citats
- el nom i els cognoms del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada, quan hi intervinguin
- els fets, numerats i separats
- els fonaments de dret, numerats i separats
- el que es demana, expressat amb claredat i precisió
Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions de fons i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, clara, concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la part demandant) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la demanda són els següents:
1. Destinació
S'ha d'indicar el nom de l'òrgan jurisdiccional al qual s'adreça la demanda.
2. Dades de la part demandant, del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada
En aquest apartat figuren les dades següents:
- nom i cognoms del procurador o la procuradora
- nom i dades de la part demandant
- nom i cognoms de l'advocat o l'advocada
- fórmula per fer constar que el procurador o la procuradora tenen poders bastants per representar la part demandant
L'expressió en nom i representació de, que apareix sovint entre les dades del procurador o de la procuradora i les de la part demandant, és reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una de les construccions següents:
en nom de
en representació de
procurador/procuradora de
La fórmula l'escriptura de poder adjunta, que presento perquè em sigui retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions..., es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint aquesta informació es repeteix en més d'un apartat (per exemple, a la fórmula de compareixença i en un altressí) i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altressí; l'avantatge que presenta situar aquesta informació en un altressí és que individualitza la petició.
3. Formulació de la demanda
S'introdueix amb els verbs manifesto, exposo o formulo i ha d'incloure la identificació de la part demandada i el motiu pel qual es presenta la demanda. Per identificar la part demandada, s'han d'indicar totes les dades que es coneguin i que puguin ser útils per localitzar-la: nom, domicili, telèfon, fax, etc.
4. Fets
Aquest apartat por tenir com a encapçalament les expressions Exposició de fets, Relació de fets o, simplement, Fets.
Com ja s'ha indicat anteriorment, els fets s'han d'exposar en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues, redactats de manera ordenada, clara i concisa, perquè la part demandada els pugui admetre o negar en contestar.
Al final de cada paràgraf, amb ordre i claredat, es pot fer referència als documents que acrediten o demostren els fets exposats, es poden esmentar els altres mitjans i instruments que s'aportin en relació amb els fets que fonamentin les pretensions i, finalment, es poden formular valoracions o raonaments sobre aquests si semblen convenients per al dret del litigant.
5. Fonaments de dret
Amb l'encapçalament Fonaments de dret o Fonaments jurídics, s'exposen de manera succinta (no cal transcriure els preceptes que s'addueixen) els fonaments jurídics de la demanda en paràgrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres aràbigues.
La Llei d'enjudiciament civil exigeix un contingut mínim per als fonaments de dret. Per això, a més dels que es refereixen a l'afer de fons plantejat, s'hi han d'incloure, amb la separació adequada, les al·legacions que escaiguin sobre la capacitat de les parts, la representació de les parts o del procurador o la procuradora, la jurisdicció, la competència i la classe de judici en què s'ha de substanciar la demanda, així com sobre qualsevol altre fet del qual pugui dependre la validesa del judici i la procedència d'una sentència sobre el fons. Si es vol, cada un d'aquests aspectes pot aparèixer com a títol del paràgraf corresponent.
6. Pètita
La pètita s'inicia amb els verbs demano o sol·licito i, a continuació, es fan constar les peticions concretes que es plantegen. És convenient redactar-les en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura. També cal fer constar separadament i per ordre les peticions que la part demandant formuli amb caràcter subsidiari, és a dir, per al supòsit en què el tribunal no admeti les peticions principals.
Després del verb principal amb què s'expressa l'objecte de la demanda (demano o sol·licito), és optatiu que hi aparegui el destinatari de la sol·licitud (al jutjat o a la sala).
A la petició d'admissió de la demanda és habitual fer servir l'expressió Que tingui per presentat l'escrit i l'admeti, però, atès que l'acció principal, que les engloba totes dues, és l'expressada amb el verb admetre, recomanem de reduir la fórmula anterior a Que admeti l'escrit.
7. Altressís
Els altressís són les peticions de caràcter secundari i no són necessaris a totes les demandes.
Pel que fa a l'estructura d'aquest apartat, proposem l'esquema següent:
ALTRESSÍS
1. EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
2. EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
etc.
8. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
9. Signatures
En primer lloc, signa l'advocat o l'advocada. A continuació, signa la persona demandant o bé el procurador o la procuradora. Atès que el nom i els cognoms d'aquestes persones ja figuren a l'encapçalament del document, no cal repetir-los; per tant, l'estructura d'aquesta signatura és:
rúbrica
Advocat/ada
rúbrica
Demandant o procurador/a
Enllaços sintàctics
La distribució de la informació en blocs específics, homogenis i independents justifica que no sigui necessari enllaçar sintàcticament els diferents apartats de la demanda. Ara bé, si es volen enllaçar, les formes més habituals són les següents:
[...] i EXPOSO: [...], d'acord amb els fets i els fonaments de dret següents. / Fonamento aquesta demanda en els fets i fonaments següents.
FETS
[...]
FONAMENTS DE DRET
[...]
Per això, / Per la qual cosa,
SOL·LICITO:
[...]
Per enllaçar l'apartat de dades de la part demandant amb l'apartat de la formulació de la demanda es fa servir sovint l'expressió en la forma o de la manera més procedent en dret, però aquesta expressió és innecessària perquè no aporta cap informació i recomanem de prescindir-ne.
Un cas semblant és el de les fórmules finals de la demanda, Ho demano en justícia o Això que demano és de justícia, expressions que s'han de considerar optatives però que són innecessàries i, per tant, recomanem de suprimir-les.
Classificació
Categoria
Convencions
.Disseny de documents
Fitxes relacionades
