Les perífrasis continuar + gerundi i seguir + gerundi tenen un valor duratiu i assenyalen que encara es manté una situació que va començar abans del moment de referència. Per exemple:
La professora continua pensant que val més no fer pausa a classe.
Si segueixes fent el brètol ja pots dir adeu [...]
reprendre
El verb que designa l'acció de 'continuar (alguna cosa que havia estat interrompuda)' és reprendre i no reemprendre. Per exemple:
L'orador, després d'un descans d'un quart, va reprendre el seu discurs.
Ara no faig res, però aviat reprendré les meves tasques.
[...]
. Per exemple:
El director ha anunciat que la seva prioritat és posar les bases del nou sistema de comunicació.
Abans de continuar cal establir els principis bàsics del grup.
La junta va fixar les condicions que havien de permetre dur a terme les obres de l'edifici.
[...]
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la [...]
utilitzar la locució i tot posposada a un gerundi, a un adjectiu o participi, o bé a un sintagma preposicional. Per exemple:
Volent i tot, no van poder arribar d'hora a la festa.
Cansada i tot, no va voler faltar a la festa.
Sense música i tot, la festa va continuar fins a la matinada.
Font: Gramàtica [...]
prepositiva, i llavors va seguida d'un sintagma nominal amb article definit (el, la, els, les), d'una oració introduïda per que o d'una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat:
No obstant l'ordre de la jutgessa, l'home va continuar sense pagar el lloguer.
L'Ajuntament executarà el projecte, no [...]
arribar al castell, heu de continuar recte.
noms i adjectius que no estan relacionats amb verbs d'acció. Per exemple:
En aquesta botiga hi ha detergent per a rentar la roba (l'infinitiu depèn del nom detergent).
Aquesta carn no és bona per a menjar (l'infinitiu depèn de l'adjectiu bona).
2.2 [...]
de no presentats.
3. M'és imprescindible conèixer la qualificació de la prova esmentada per poder continuar aquest procés selectiu i presentar-me a la prova següent, que tindrà lloc el dia 12 de novembre de 2001.
SOL·LICITO:
Que es modifiqui la resolució objecte d'aquest recurs i que em sigui [...]
Fitxa
5956/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del recurs
Resposta
Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu dos tipus de recurs: el d'alçada i el de reposició. El recurs d'alçada és procedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant l'òrgan que els va dictar o davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposició davant l'òrgan que els va dictar o, directament, un recurs contenciós administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El recurs segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició. D'acord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:
dades personals
acte objecte de recurs
raó de la impugnació
sol·licitud
lloc i data
signatura
destinació
En la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.
Pel que fa als tractaments, es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (formulo recurs, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.
No és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir la frase amb la conjunció Que si el verb és conjugat.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del recurs són els següents:
1. Dades personals
En aquest apartat han d'aparèixer les dades següents de la persona que interposa el recurs, també anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificació del lloc i del mitjà que es prefereixin per a les notificacions. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el número de document nacional d'identitat i el telèfon.
2. Formulació del recurs
Aquest apartat identifica l'acte objecte de recurs. Aquesta identificació especifica qui va dictar la resolució, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificació. Habitualment també inclou la referència de l'article que regula el recurs.
3. Al·legacions
En aquest punt s'exposen els fonaments de dret i els motius en què es basa la interposició del recurs. També s'hi fan constar els documents que s'adjunten. Pel que fa a la redacció, convé que sigui clara i succinta i cal presentar en paràgrafs separats cada al·legació.
4. Sol·licitud
En aquest apartat cal indicar la petició concreta, és a dir, si es demana la revocació de la resolució objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacció sigui clara i senzilla.
Aquest apartat també pot incloure remissions a les al·legacions a fi d'evitar repeticions. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.
5. Datació
La datació inclou l'expressió del lloc i la data. Pot anar abans o després de la signatura.
6. Signatura
Atès que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a l'encapçalament del document, només cal signar i prou. La Llei 30/1992 només indica que cal fer constar al recurs la identificació personal del recurrent o la recurrent. La forma més habitual de fer-la-hi constar és per mitjà de la signatura.
7. Destinació
El recurs s'adreça a l'òrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.
Disseny gràfic
Els diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria d'aquests elements també queda condicionada pels mitjans de què disposa, excepte en el cas que l'Administració faciliti un imprès unificat per a la interposició de recursos. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i ben identificats amb el títol corresponent.
preparar el pla, però no el van aprovar. No obstant això, pensen continuar treballant.
8. En una data, separa el lloc de la data: Badalona, 6 d'octubre de 2008.
9. En una adreça, separa el nom del carrer del número de l'edifici i aquest mateix número de la forma que designa el pis: Passeig de Gràcia [...]
Fitxa
5956/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del recurs
Resposta
Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu dos tipus de recurs: el d'alçada i el de reposició. El recurs d'alçada és procedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant l'òrgan que els va dictar o davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposició davant l'òrgan que els va dictar o, directament, un recurs contenciós administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El recurs segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició. D'acord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:
dades personals
acte objecte de recurs
raó de la impugnació
sol·licitud
lloc i data
signatura
destinació
En la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.
Pel que fa als tractaments, es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (formulo recurs, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.
No és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir la frase amb la conjunció Que si el verb és conjugat.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del recurs són els següents:
1. Dades personals
En aquest apartat han d'aparèixer les dades següents de la persona que interposa el recurs, també anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificació del lloc i del mitjà que es prefereixin per a les notificacions. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el número de document nacional d'identitat i el telèfon.
2. Formulació del recurs
Aquest apartat identifica l'acte objecte de recurs. Aquesta identificació especifica qui va dictar la resolució, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificació. Habitualment també inclou la referència de l'article que regula el recurs.
3. Al·legacions
En aquest punt s'exposen els fonaments de dret i els motius en què es basa la interposició del recurs. També s'hi fan constar els documents que s'adjunten. Pel que fa a la redacció, convé que sigui clara i succinta i cal presentar en paràgrafs separats cada al·legació.
4. Sol·licitud
En aquest apartat cal indicar la petició concreta, és a dir, si es demana la revocació de la resolució objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacció sigui clara i senzilla.
Aquest apartat també pot incloure remissions a les al·legacions a fi d'evitar repeticions. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.
5. Datació
La datació inclou l'expressió del lloc i la data. Pot anar abans o després de la signatura.
6. Signatura
Atès que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a l'encapçalament del document, només cal signar i prou. La Llei 30/1992 només indica que cal fer constar al recurs la identificació personal del recurrent o la recurrent. La forma més habitual de fer-la-hi constar és per mitjà de la signatura.
7. Destinació
El recurs s'adreça a l'òrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.
Disseny gràfic
Els diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria d'aquests elements també queda condicionada pels mitjans de què disposa, excepte en el cas que l'Administració faciliti un imprès unificat per a la interposició de recursos. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i ben identificats amb el títol corresponent.