La locució a hores d'ara es fa servir en català per dir 'en aquests moments'.
Per exemple:
Ja és fosc. A hores d'ara, ja deuen haver arribat al refugi.
A hores d'ara, hauríem de prendre una decisió per tirar endavant el projecte.
Les locucions a aquestes alçades o a aquestes altures
tenen [...]
...)
Haurem de fer un treball segons les pautes que ens ha donat el professor (i no ...en base a les pautes...).
Ara bé, sí que és possible l'expressió sobre la base de, formada també a partir del nom base. Per exemple:
Sobre la base de les últimes notícies caldrà decidir què hem de fer d'ara endavant.
[...]
ampli i general. Designa el moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Per exemple:
El culpable va fer un pas endavant.
Fa els passos tan llargs que no l'atrapo mai.
També es fa servir en expressions amb sentit figurat, per exemple [...]
'identificació) o de complement predicatiu. Per exemple:
Necessito fer un canvi de feina, però sé que en pagaré les conseqüències. (les conseqüències és el complement directe)
Estic acabant el llibre, me'n falten les dues últimes pàgines. (les dues últimes pàgines és el subjecte postverbal)
Hem tirat endavant [...]
Quan es vol fer que algú es posi en marxa o bé que iniciï un assumpte que pot resultar costós, es poden fer servir diverses expressions, segons el context: avall, que fa baixada; som-hi; som-hi, que no ha estat res; endavant les atxes, etc. Per exemple:
Quan hi arribarem tot serà nevat, però ens [...]
COMERCIAL PRATS, SA
C/ Font, 8
25300 TÀRREGA
Distingit senyor, distingida senyora,
Amb aquesta carta us volem oferir un nou servei [...]. Us fem arribar, adjunta, la llista de totes les activitats de què podeu disposar d'ara endavant, amb els preus corresponents.
[...]
Esperem [...]
Fitxa
5889/5Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la carta
Resposta
Definició
La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d'un procediment administratiu.
Criteris generals de redacció
Com es veu en la definició, la carta pot tractar de més d'un tema, i aquests poden ser molt variats segons si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit s'exposen afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la relació administrativa.
Com a principi general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixen els tres grans blocs d'informació: presentació, desenvolupament i conclusió. Això vol dir, doncs, que abans de començar a redactar una carta, cal seleccionar la informació que ha d'incloure. Un cop seleccionada la informació i organitzada en blocs homogenis, cal triar aquells recursos de la llengua que faciliten la simplificació i la precisió de la redacció. Així, sempre que sigui possible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisió i cal fer frases curtes i ben puntuades.
Estructura i continguts
Les característiques i el contingut de cada una de les parts de la carta són els següents:
1. Destinació
Els destinataris d'una carta tant poden ser particulars com institucions o organitzacions. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduïda. Quan els destinataris s'identifiquen de manera completa, la informació és la mateixa que apareix en una adreça d'un sobre i és convenient que ocupi cinc línies com a màxim; si s'utilitzen sobres amb finestra, es pot situar al marge esquerre o al marge dret, d'acord amb la situació de la finestra. Quan per qüestió d'espai la informació es redueix al mínim que permet identificar amb facilitat la persona destinatària, només s'hi fan constar el nom i el càrrec o el nom i la localitat, normalment al marge superior esquerre de la carta.
2. Cos
A part dels criteris generals de redacció expressats i com a tret que afecta tot el text de la carta, convé recordar que des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Aquest to, que sempre s'ha de moure en un nivell de formalitat, pot ser solemne, respectuós o cordial.
Pel que fa als tractaments personals, cal distingir l'emissor del receptor. Per a l'emissor es pot triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser més directe i personal, cal escriure en primera persona del singular.
Pel que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
3. Signatura
L'estructura més habitual de la signatura d'aquest document és la següent:
rúbrica
nom i cognoms
càrrec
A diferència de l'ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dona preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s'ha d'introduir per mitjà de l'article determinat.
4. Datació
Si el paper de carta du impresa l'adreça i la localitat ja hi figura, se'n pot prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
Igual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l'emissió. Des d'un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.
5. Informació ocasional
Fora del cos de la carta també hi ha la possibilitat d'afegir al peu de l'escrit informacions addicionals, com poden ser les referències a documents, annexos, etc. Normalment aquestes informacions s'introdueixen per mitjà de les sigles PD (post data: després de la data) o PS (post scriptum: després de l'escrit).
En aquest apartat, també s'hi poden trobar les inicials de qui redacta (en majúscules) separades per una barra inclinada de les inicials de qui transcriu el text (en minúscules), per exemple: CD/mc.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la carta (amplada de marges, situació del logotip i de l'adreça, etc.), atès que afecta tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
Sr. Martí Vila Sala
C/ Roser, 8
08004 BARCELONA
Benvolgut senyor,
El motiu d'aquesta carta és demanar el vostre parer sobre l'informe que us faig arribar, juntament amb aquest escrit.
[...]
Us agraeixo per endavant la vostra col·laboració.
Cordialment,
Pau Oliva [...]
Els adjectius previsible i prevenible tenen significats diferents segons el context.
L'adjectiu previsible deriva del verb preveure: 'intuir per endavant allò que pot ocórrer'. Així, davant d'una actuació o un fet determinats, per parlar de les conseqüències que probablement se'n derivaran es [...]
...
D'altra banda, seria molt convenient que...
Exemples de fórmules per al paràgraf final:
Confiem que aquesta informació serà del vostre interès...
Espero que podreu atendre la meva sol·licitud...
Us agraïm per endavant la vostra col·laboració...
Esperem les vostres indicacions...
Si [...]
perquè ho entengués bé.
Com que no sabia d'on podia venir-li aquell mal, va decidir anar al metge.
Si ens queda pressupost tirarem endavant el projecte.
Si jo li pogués explicar tot el que he fet per ajudar-lo, acceptaria millor la meva manera de fer.
[...]
Fitxa
5889/5Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la carta
Resposta
Definició
La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d'un procediment administratiu.
Criteris generals de redacció
Com es veu en la definició, la carta pot tractar de més d'un tema, i aquests poden ser molt variats segons si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit s'exposen afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la relació administrativa.
Com a principi general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixen els tres grans blocs d'informació: presentació, desenvolupament i conclusió. Això vol dir, doncs, que abans de començar a redactar una carta, cal seleccionar la informació que ha d'incloure. Un cop seleccionada la informació i organitzada en blocs homogenis, cal triar aquells recursos de la llengua que faciliten la simplificació i la precisió de la redacció. Així, sempre que sigui possible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisió i cal fer frases curtes i ben puntuades.
Estructura i continguts
Les característiques i el contingut de cada una de les parts de la carta són els següents:
1. Destinació
Els destinataris d'una carta tant poden ser particulars com institucions o organitzacions. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduïda. Quan els destinataris s'identifiquen de manera completa, la informació és la mateixa que apareix en una adreça d'un sobre i és convenient que ocupi cinc línies com a màxim; si s'utilitzen sobres amb finestra, es pot situar al marge esquerre o al marge dret, d'acord amb la situació de la finestra. Quan per qüestió d'espai la informació es redueix al mínim que permet identificar amb facilitat la persona destinatària, només s'hi fan constar el nom i el càrrec o el nom i la localitat, normalment al marge superior esquerre de la carta.
2. Cos
A part dels criteris generals de redacció expressats i com a tret que afecta tot el text de la carta, convé recordar que des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Aquest to, que sempre s'ha de moure en un nivell de formalitat, pot ser solemne, respectuós o cordial.
Pel que fa als tractaments personals, cal distingir l'emissor del receptor. Per a l'emissor es pot triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser més directe i personal, cal escriure en primera persona del singular.
Pel que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
3. Signatura
L'estructura més habitual de la signatura d'aquest document és la següent:
rúbrica
nom i cognoms
càrrec
A diferència de l'ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dona preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s'ha d'introduir per mitjà de l'article determinat.
4. Datació
Si el paper de carta du impresa l'adreça i la localitat ja hi figura, se'n pot prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
Igual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l'emissió. Des d'un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.
5. Informació ocasional
Fora del cos de la carta també hi ha la possibilitat d'afegir al peu de l'escrit informacions addicionals, com poden ser les referències a documents, annexos, etc. Normalment aquestes informacions s'introdueixen per mitjà de les sigles PD (post data: després de la data) o PS (post scriptum: després de l'escrit).
En aquest apartat, també s'hi poden trobar les inicials de qui redacta (en majúscules) separades per una barra inclinada de les inicials de qui transcriu el text (en minúscules), per exemple: CD/mc.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la carta (amplada de marges, situació del logotip i de l'adreça, etc.), atès que afecta tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.