responsable del vehicle
4.
Al final de la indicació del lloc i la data situada de manera aïllada
del cos del text, com pot ser en una carta. Per exemple:
Barcelona, 7 de maig de 2011
5. Després del nom i els cognoms situats sobre o sota la signatura.
Lluïsa Espinosa Busquets
Cap de Secció
6. Al final d [...]
A inici de text i a principi de paràgraf, cal començar a escriure amb majúscula inicial. Aquesta indicació afecta també altres elements dels escrits, com ara la data. Per exemple:
Aquests estudis aparegueren per primera vegada al
segle XIX.
Dijous, 24 de maig de 2012
També cal començar amb [...]
expressar-li el testimoni de la seva consideració.
aprofita l'avinentesa per testimoniar-li la seva consideració.
es complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.
6. Datació
El saluda és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només duu una única data, que s'estructura com [...]
aquests articles, la provisió ha de contenir les dades següents:
decisió que s'adopta
tribunal que adopta la decisió
lloc i data
signatura
motivació, quan ho disposi la llei o es consideri convenient
A més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal tenir en [...]
els verbs demano o sol·licito i, a continuació, es fa constar la petició concreta que es planteja.
5. Altressís
Aquest apartat apareix només en els escrits en què es formulen peticions de caràcter secundari.
6. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
[...]
càrregues, arrendataris i ocupants, en la data de la signatura de l'escriptura pública.
4. Les despeses derivades de la signatura d'aquest contracte, de l'atorgament de l'escriptura pública i de la inscripció en el Registre de la Propietat, i l'impost sobre transmissions patrimonials, seran a càrrec de [...]
'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial, les
interlocutòries sempre han de ser motivades i han de contenir, en paràgrafs
separats i numerats, els fets i els fonaments de dret en què es basi la part
dispositiva o la decisió subsegüent. També han d'incloure el lloc i la data en [...]
dues lletres de canvi com a documents número 3 i 4.
4. La lletra de data [...] no va ser abonada i [...].
Adjunto el justificant del banc de les despeses de devolució com a document número 5.
[...]
FONAMENTS DE DRET
1. Capacitat de les parts
Ambdós litigants tenen la capacitat [...]
fórmula final.
1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el [...]
Fitxa
5815/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de l'acta de reunió
Resposta
Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:
identificació de la reunió
assistència
ordre del dia
desenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
fórmula final
annexos
Aquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final. 1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
En un segon bloc s'hi consignen els absents.
3. Ordre del dia
Com a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.
4. Desenvolupament de la sessió
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.
5. Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Pel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.
6. Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració. 7. Fórmula final
Les fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.
constar que es presenta perquè es considera que els fets exposats poden ser delictius.
6. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
7. Signatura
Si signa la denúncia la persona que l'ha presentada (la persona denunciant o la persona mandatària), amb la rúbrica [...]
Fitxa
5815/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de l'acta de reunió
Resposta
Definició
L'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.
Criteris generals de redacció
Com a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:
identificació de la reunió
assistència
ordre del dia
desenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
fórmula final
annexos
Aquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:
Cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final. 1. Identificació de la reunió
Les dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:
nom de l'organisme
número de la sessió
data
horari
lloc
2. Assistència
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.
En un segon bloc s'hi consignen els absents.
3. Ordre del dia
Com a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.
4. Desenvolupament de la sessió
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.
5. Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.
Pel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.
6. Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració. 7. Fórmula final
Les fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.