Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
Exemple 1
Jutjat de Primera Instància i Instrucció 5
de Tossa de Mar
Judici de faltes 33/2002
PROVISIÓ
Jutgessa: Marina Cruells Jansana
Tossa de Mar, 6 d'abril de 2002
L'advocada Rosa Comes Puig, en representació del denunciant, Pol Quer López, ha interposat, dins el termini [...]
Servei de Recursos Lingüístics
Àrea de Documentació
Direcció General de Política Lingüística
Carrer del Portal de Santa Madrona, 6-8
08001 Barcelona
Sr. Andreu Cervera i Puig
C. Sepúlveda, 57, 3r 2a
08015 Barcelona
Senyor,
En resposta a la vostra carta del 8 de gener, en primer [...]
les nostres publicacions, us envio 3 exemplars de l'obra Recursos digitals per als centres de documentació, perquè els vostres serveis de consulta en puguin disposar.
Atentament,
La cap de l'Àrea
Anna Vilar i Puig
Tarragona, 16 de juliol de 2007
Sr. Pere Garcés i Rius
Biblioteca Municipal [...]
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència [...]
Fitxa
56/6Darrera versió: 28.05.2020
Títol
Conjunció i entre cognoms
Resposta
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.
D'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.
Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Berga
Passeig de la Pau, 8
Berga
Procediment: Suspensió de pagaments 25/2001
Part demandant: Sr. Modest Soler i Gifreu
Procuradora: Sra. Rosa Roig i Colomer
Part demandada: Sr. Carles Clar i Ferreny
Procurador: Sr. Lluís Puig i Torner [...]
senyor Puig ha vingut a buscar l'expedient.
4. En les oracions amb els verbs elidits se sol usar la coma per marcar aquesta elisió: Els caps eren a la reunió i els col·laboradors, a la sala d'espera. (La coma indica la supressió de eren.)
En alguns casos, però, l'ús de la coma per marcar les elisions [...]
tribunal
S'ha d'indicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el
tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent o la ponent.
Es pot fer servir la fórmula següent: Jutgessa: Sra. Joana Puig i Mirta.
6. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la [...]
Fitxa
56/6Darrera versió: 28.05.2020
Títol
Conjunció i entre cognoms
Resposta
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.
D'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.