Per designar el lloc on viuen o s'exhibeixen els dofins en captivitat, la denominació adequada en català és delfinari. S'ha adoptat aquesta forma perquè el sufix d'origen llatí -ari sol exigir una base també culta a l'hora de formar un mot derivat. Es tracta del mateix patró de formació de termes [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
Per expressar el significat de 'seguir la pròpia intenció' es pot fer servir la construcció anar a la seva (o a la meva, a la teva, etc,). Per exemple:
Els ho he dit mil vegades, però sempre van a la seva.
A l'hora de fer servir aquesta locució, cal tenir en compte que la forma del possessiu [...]
, en aquest cas, sempre va acompanyat del pronom hi. En aquests casos, també es pot fer servir la forma posar-hi. Per exemple:
Al cartell hi diu que fan vacances fins al 16 d'agost.
On hi diu mal hi ha de dir mel.
En el tríptic no hi posa l'hora d'inici de l'espectacle.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte).
Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple:
A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al [...]
aquest cas, el verb és intransitiu. Així, es pot dir:
La mestra ensenya a/de llegir.
A l'hora de pronominalitzar aquest complement format per una oració d'infinitiu, es fa servir el pronom en. Així, si se substitueix el complement de l'exemple anterior, la frase queda de la manera següent:
La [...]
Les formes cita i citació tenen significats diferents.
El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.
En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport [...]
A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa [...]
Fitxa
7758/3Darrera versió: 11.01.2021
Títol
Denominacions de torrons
Resposta
A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa a base d'una pasta d'ametlles, avellanes, etc., endurida amb caramel. Sovint es fan servir erròniament les formes torró de crocanti i també torró de guirlatxe, per influència de l'equivalent castellà turrón de guirlache.
torró de trufa: la trufa és una barreja de nata batuda i xocolata fosa que es fa servir en pastisseria. No és adequada la forma torró trufat, perquè el verb trufar s'aplica als plats que han estat elaborats amb tòfona (la tòfona és un tipus de bolet molt apreciat com a condiment).
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
[...]
Fitxa
7758/3Darrera versió: 11.01.2021
Títol
Denominacions de torrons
Resposta
A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa a base d'una pasta d'ametlles, avellanes, etc., endurida amb caramel. Sovint es fan servir erròniament les formes torró de crocanti i també torró de guirlatxe, per influència de l'equivalent castellà turrón de guirlache.
torró de trufa: la trufa és una barreja de nata batuda i xocolata fosa que es fa servir en pastisseria. No és adequada la forma torró trufat, perquè el verb trufar s'aplica als plats que han estat elaborats amb tòfona (la tòfona és un tipus de bolet molt apreciat com a condiment).