Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
La forma cursa de muntanya és el genèric amb què es coneix qualsevol cursa pedestre que té lloc en zones de muntanya, independentment de les altituds que s'assoleixin i de la distància que es recorri.
El terme cursa d'altitud es refereix a les modalitats de cursa que es disputen en alta muntanya [...]
: elxà -ana
Énguera: enguerí -ina
Foia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol
Gandia: gandià -ana, gandienc -enca
Horta, l': de l'Horta
Llíria: llirià -ana
Marina Alta, la: de la Marina Alta
Marina Baixa, la: de la Marina Baixa
Morella: morellà -ana
Novelda: novelder -a
Ontinyent: ontinyentí -ina
Oriola [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
que fa al marcatge tipogràfic, com a expressió llatina caldria escriure-la en cursiva. Per exemple:
Quina és la comarca amb la renda per capita més alta?
[...]
Els adjectius probable i provable tenen significats diferents.
L'adjectiu probable, amb be alta, té el significat 'que hom té raons suficients per inclinar-se a creure que alguna cosa s'acomplirà, s'esdevindrà'. Per exemple:
És probable que doni alguna excusa.
Com que era probable que plogués [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
El terme català equivalent a la forma anglesa mountain bike és bicicleta tot terreny. És una bicicleta alta, amb tres plats i sis o set pinyons, pneumàtics amb molt de relleu i manillar pla, que s'utilitza en la modalitat de ciclisme practicada en espais naturals de terreny accidentat. Com a terme [...]
alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.