rodona, sense marcar.
3. Pel que fa a les adreces d'Internet que apareixen en les citacions bibliogràfiques, s'escriuen en rodona i entre angles. Per exemple:
Caplletra [València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l'Abadia de Montserrat] (des de 1986). ISSN [...]
oficial, marcada amb un asterisc, com la normativa, en usos no oficials es recomana fer servir sempre la forma normativa des del punt de vista lingüístic.
Els noms dels nou municipis són els següents:
Forma oficial
Forma normativa
Cabacés
Cabassers
Capmany
Campmany
Figaró-Montmany
el [...]
: Universitat Alfonso X el Sabio
Johns Hopkins University: Universitat Johns Hopkins
En alguns casos, si la denominació en la llengua original és molt coneguda o no té un equivalent clar en català, s'opta per no traduir-la. Per exemple:
École Practique des Hautes Études
King's College
[...]
una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).
En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
/essa
metge/essa
Si la forma femenina i la masculina presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal, s'ha d'escriure la terminació femenina des de la vocal tònica inclusivament:
beneficiari/ària
delegat/ada
directiu/iva
peruà/ana
ballarí/ina
filòleg [...]
'abreuja
juliol: jul.
agost: ag.
setembre: set.
octubre: oct.
novembre: nov.
desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara [...]
fi i, si això no és possible tipogràficament, no s'hi ha de deixar cap espai. En canvi, si uneix elements formats per més d'un mot, se sol deixar un espai davant i darrere el guionet. Per exemple:
relació causa-efecte (relació entre la causa i l'efecte)
trajecte Sants - passeig de la Bonanova ('des [...]
Cal decidir qui serà el representant de cada grup); Hem de procurar que des del Govern es respecti el dret de llibertat d'expressió (en comptes de Hem de procurar que els governants respectin el dret de llibertat d'expressió).
[...]
matí, un grup de feligresos, que sortien de missa de la catedral de Tortosa, van ser sorpresos per una pluja de productes insecticides llançats des d'una de les avionetes de la companyia Plaf, SA, les quals fumiguen regularment els camps de cítrics pròxims a la catedral.
2. Són testimonis del fet [...]
.
En canvi, la localitat no cal que hi figuri, perquè els documents es poden signar des de qualsevol lloc. En els documents en què la localitat s'hagi d'explicitar, com ara els convenis i els contractes, aquesta s'ha de fer constar en el cos del document.
Pel que fa a la data i al nom i cognoms de qui [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.