pròxim ple de l'Ajuntament.
La corporació en ple hi va votar en contra.
No és adequat utilitzar la forma plenari per fer referència a aquest concepte, ja que només funciona com a adjectiu: plenari, plenària. Per exemple:
Els pressupostos es van presentar en consell plenari.
Dilluns vinent se celebra l [...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
Fitxa
6633/4Darrera versió: 17.09.2024
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1)
testaferro persona interposada prestanoms En català, el terme testaferro designa la persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d'una altra. Per designar aquest concepte també es poden fer servir, secundàriament, els termes persona [...]
El terme ocupabilitat designa la probabilitat d'un treballador de trobar un lloc de treball o de conservar el que ja té. Es tracta d'un terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.
La forma empleabilitat no és adequada per referir-se a aquest concepte, perquè malgrat que el diccionari [...]
nena que viatjava sola.
Hi ha altres maneres de designar aquest mateix concepte, com ara assistent de vol, assistent de congressos, auxiliar de vol, etc. Per exemple:
Una assistent de vol de la companyia es va fer càrrec de la nena que viatjava sola.
[...]
Es denomina casa aparellada la casa que està unida a una altra d'idèntica o semblant per una paret lateral. Per a aquest concepte també es pot fer servir la forma casa bessona com a sinònim complementari.
Es denomina casa en filera la casa unida a dues cases idèntiques o semblants per les parets [...]
reconeixement en roda roda de reconeixement
En català, el terme reconeixement en roda designa la pràctica policial en què una persona sospitosa és col·locada entre d'altres perquè pugui ser identificada per un testimoni. Per designar aquest concepte també es pot utilitzar com a terme secundari [...]
Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer un concert o donar un concert. També es poden fer servir verbs com oferir. Per exemple:
Demà l'artista convidat farà un concert a l'auditori.
El grup ha donat un concert [...]
Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer una classe o donar una classe. També es pot fer servir el verb impartir. Per exemple:
La professora fa classes de deu a dotze del matí.
No va donar mai classes en [...]
Fitxa
6633/4Darrera versió: 17.09.2024
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1)